Què significa parlar amb les mascotes com si fossin humans, segons la psicologia

El fenomen de parlar amb les nostres mascotes com si fossin persones està guanyant cada vegada més adeptes. El que podria semblar un simple gest d’afecte cap als nostres companys peluts s’ha convertit en objecte d’estudi per a psicòlegs, els qui han descobert que aquesta pràctica revela aspectes fascinants de la nostra personalitat i forma de relacionar-nos amb el món.

Segons els especialistes, conversar amb gossos i gats va molt més enllà de ser una simple mostra d’afecte. Aquest comportament, tècnicament conegut com a antropomorfisme (la tendència a atribuir característiques humanes als animals), reflecteix trets com l’empatia, imaginació i intel·ligència emocional de les persones que ho practiquen. Aquests elements són fonamentals en la construcció de vincles tant amb altres éssers humans com amb els nostres amics de quatre potes.

La comunicació verbal amb mascotes s’ha intensificat notablement, especialment després de la pandèmia, moment en què moltes famílies van incorporar animals a les seues vides. Els psicòlegs assenyalen que aquest hàbit defineix la manera en què construïm relacions i revela informació valuosa sobre la nostra forma d’entendre el món social.

L’empatia i sensibilitat com a trets distintius

Les investigacions psicològiques mostren que les persones que parlen habitualment amb les seues mascotes solen presentar una notable sensibilitat cap al seu entorn i circumstàncies. Són individus capaços de reconèixer i interpretar les emocions en altres éssers vius, responent amb atenció i cura davant d’aquests senyals. Aquesta capacitat els porta a oferir consol, atenció personalitzada i afecte als seus animals com una extensió natural de la seua manera de relacionar-se.

"Quan algú conversa amb la seua mascota, està exercitant la seua capacitat empàtica, una cosa que després transfereix a les seues relacions humanes," expliquen els experts. Aquesta sensibilitat especial fa que aquests amos de mascotes siguin particularment receptius a les necessitats dels seus animals, detectant canvis subtils en el seu comportament que podrien passar desapercebuts per a d’altres.

El paper de la imaginació activa

Mantenir converses amb gossos o gats requereix un exercici constant d’imaginació. Els amos creen escenaris, jocs i rutines familiars on l’animal es converteix en un participant actiu de la casa. Aquest tret evidencia una creativitat innata i capacitat per generar espais lúdics que enforteixen el vincle afectiu entre ambdues espècies.

A Espanya, el 68% dels propietaris de mascotes reconeix tenir converses diàries amb els seus animals, segons dades recents d’associacions de benestar animal. Molts fins i tot afirmen que les seues mascotes comprenen perfectament el que els diuen, interpretant els seus estats d’ànim i responent de manera adequada mitjançant gestos o sons característics.

Intel·ligència emocional superior

Les persones que dialoguen regularment amb les seues mascotes demostren una marcada habilitat per identificar i gestionar emocions. Aquests individus solen expressar els seus sentiments amb més claredat i naturalitat, a més d’interpretar amb facilitat els senyals no verbals com gestos, postures o mirades.

"Parlar amb una mascota és un exercici diari de comunicació emocional sense filtres", assenyalen els psicòlegs. Aquest entrenament quotidià fa que aquestes persones desenvolupin habilitats socials més sofisticades per a la convivència humana, sent generalment més pacients i comprensius en les seues relacions interpersonals.

Un reflex de solidaritat i visió comunitària

Un altre aspecte destacable és la preocupació genuïna pel benestar d’altres éssers vius. Les persones que parlen amb les seues mascotes solen mostrar actituds més solidàries i compromeses amb causes com la protecció animal, el suport a refugis o les campanyes d’adopció responsable. La seua relació verbal amb els animals de companyia funciona com una extensió del seu sentit de comunitat i cooperació social.

En aquest sentit, els estudis revelen que aquests individus tendeixen a participar més activament en iniciatives de voluntariat i a mostrar més sensibilitat cap a problemes socials, no limitant-se exclusivament a l’àmbit de la protecció animal.

Autenticitat i acceptació en les relacions

Els qui mantenen converses habituals amb els seus animals de companyia manifesten menor preocupació per complir expectatives socials i més interès a desenvolupar vincles genuïns basats en l’acceptació incondicional. Aquest comportament reflecteix una mentalitat oberta davant les diferències i una flexibilitat cognitiva notable, adaptant el seu llenguatge i expectatives a cada mascota sense temor del judici extern.

"Aquestes persones prioritzen l’autenticitat sobre les convencions", apunten els experts. "No els importa que d’altres puguin considerar estrany que parlin amb les seues mascotes perquè valoren més la connexió emocional que estableixen que l’opinió aliena", afegeixen.

Lleialtat i compromís com a valors essencials

Els diàlegs amb animals també expressen la importància que aquestes persones atorguen a la constància i la fidelitat en les seues relacions. Es tracta d’individus que valoren profundament l’acompanyament durador i la presència incondicional, qualitats que projecten tant en el seu tracte amb altres humans com en el vincle especial que mantenen amb les seues mascotes.

Aquesta lleialtat es tradueix en relacions més estables i duradores. Les estadístiques mostren que els amos que parlen regularment amb les seues mascotes solen mantenir-les durant tota la seua vida natural, amb taxes d’abandó significativament menors que la mitjana nacional.

La recerca de companyia emocional

L’últim tret identificat pels psicòlegs es relaciona amb la necessitat humana de sentir-se acompanyat. Conversar amb els animals contribueix notablement a reduir sensacions de solitud i a reforçar el benestar psicològic general. Aquest hàbit crea un espai segur d’alleujament emocional que afavoreix l’estabilitat mental i emocional dels qui ho practiquen.

Per a moltes persones, especialment aquelles que viuen soles, les converses amb les seues mascotes representen un ritual diari que estructura la seua rutina i proporciona confort. Els especialistes destaquen que aquesta pràctica pot ser particularment beneficiosa per a persones grans o individus que passen períodes d’aïllament social.

Beneficis emocionals i connexions més enllà del llenguatge

Parlar amb una mascota té efectes directes i mesurables en el benestar humà. Aquest costum ajuda significativament a reduir els nivells d’estrès i ansietat quotidians, segons confirmen diversos estudis científics. També incrementa la sensació de companyia i seguretat, especialment per als qui viuen sols o passen moltes hores a casa.

A més, aquesta pràctica contribueix a reforçar l’autoestima i a crear rutines de cura mútua que milloren la qualitat de vida diària. Els especialistes han observat que les persones que dialoguen amb les seues mascotes solen presentar nivells més baixos de cortisol (l’hormona de l’estrès) i més nivells d’oxitocina (l’hormona de l’afecció i el benestar).

Entenen realment les nostres mascotes el que els diem?

Encara que els animals no responen amb paraules, nombroses investigacions han demostrat que sí que interpreten tons de veu, gestos i patrons de comunicació humans. Aquesta resposta no verbal confirma que la comunicació entre espècies és més complexa i profunda del que aparenta a simple vista.

Existeixen fins i tot corrents que esmenten la possibilitat d’una "comunicació telepàtica" amb animals, entesa com una connexió empàtica especialment intensa. Més enllà d’aquestes teories, els etòlegs confirmen que gossos i gats desenvolupen sistemes sofisticats per entendre les intencions i emocions humanes després d’anys de convivència conjunta.

L’antropomorfisme i el seu paper en la relació humanoanimal

L’antropomorfisme, tendència a atribuir característiques humanes a entitats no humanes, juga un paper fonamental en la nostra relació amb els animals de companyia. Aquest fenomen psicològic no s’ha de considerar negatiu ni com una distorsió de la realitat, sinó com una eina cognitiva que facilita el nostre vincle amb altres espècies.

Els experts expliquen que aquesta tendència natural del cervell humà ens ajuda a establir connexions emocionals i a interpretar el comportament animal des de marcs de referència familiars. Tanmateix, aclareixen que és important mantenir un equilibri entre l’antropomorfització i el respecte per la naturalesa pròpia de cada espècie animal.

En conclusió, parlar amb una mascota va molt més enllà de ser un gest estrany o un simple caprici quotidià. Es tracta d’una pràctica que revela sensibilitat, creativitat i una forma particular de relacionar-se amb el món. Cada paraula adreçada a un gos o a un gat reflecteix la nostra necessitat innata de companyia i la nostra capacitat per generar llaços afectius autèntics que transcendeixen les barreres del llenguatge convencional.