Ni Vic ni Barcelona: la plaça porxada més gran de Catalunya està en una localitat de Lleida
Amb 98 porxos i més de 8.100 metres quadrats, s'erigeix com l'espai medieval porticat més gran del país
La plaça del Mercadal de Balaguer.
Sovint pensem que les places més emblemàtiques de Catalunya es troben a les grans capitals. La plaça porxada de Vic ha estat durant molt de temps considerada per molts com la més gran del territori català, però aquesta creença popular resulta ser falsa. Lluny de Barcelona i altres capitals, la localitat lleidatana de Balaguer amaga un autèntic tresor arquitectònic que mereix més reconeixement.
La Plaça del Mercadal de Balaguer no només ostenta el títol de ser la plaça medieval porxada més gran de Catalunya, sinó que ho fa amb unes dimensions que impressionen: aproximadament 8.100 metres quadrats i un total de 98 porxos que li confereixen una personalitat única. Aquest espai, declarat bé cultural d'interès local, representa un dels millors exemples conservats d'urbanisme medieval a Catalunya.
Set segles d'història sota els porxos
Els orígens d'aquest espai monumental es remunten al segle XIV, època en què es van construir els seus característics porxos. Inicialment, aquests servien com a refugi per als artesans que necessitaven protegir-se de les inclemències meteorològiques mentre treballaven. Cal recordar que en aquells temps, sense electricitat, els menestrals havien de sortir al carrer per aprofitar la llum natural, i aquests porxos els oferien l'equilibri perfecte entre visibilitat i protecció.
Tot i que el mercat va obtenir la concessió reial oficial l'any 1211 de mans del rei Pere I, l'activitat comercial a la plaça és encara més antiga. Documents datats del segle XII ja fan referència al Mercadal com a centre de fires i intercanvis comercials, confirmant que aquest espai ha estat l'epicentre econòmic i social de Balaguer durant més de vuit segles.
Una estructura arquitectònica singular
La plaça presenta una forma quadrada perfectament definida i està estructurada en cinc trams, tots ells seguint el mateix patró arquitectònic. Els arcs de mig punt són l'element dominant en tota l'estructura porxada, creant un espai ambulatori entre els arcs i el començament dels edificis. Aquesta disposició atorga a la plaça una sensació d'amplitud i harmonia poc comuna en espais medievals.
Una fira a la plaça del Mercadal.
La distribució de les edificacions segueix un patró homogeni que s'ha mantingut al llarg dels segles. A la planta baixa s'hi ubiquen espais comercials com botigues, entitats bancàries i establiments de restauració, mentre que els pisos superiors estan destinats a habitatges, tot i que en les darreres dècades alguns s'han transformat en despatxos professionals, adaptant-se a les necessitats contemporànies sense perdre l'essència històrica.
L'episodi tràgic que va marcar Balaguer
No tots els records vinculats a la Plaça del Mercadal són positius. El 7 d'abril de 1963, la ciutat va viure un dels episodis més tràgics de la seva història recent. Durant una projecció cinematogràfica dominical, la llotja del cinema situat a la plaça va cedir, provocant un enfonsament que va deixar un balanç devastador: 6 persones van perdre la vida i 145 més van resultar ferides.
Aquest sinistre va motivar un procés judicial que va concloure amb la condemna de l'arquitecte responsable del projecte per imprudència simple. L'edifici, declarat en ruïna, va ser posteriorment enderrocat. Aquest succés va representar un punt d'inflexió per a Balaguer, deixant una profunda empremta en la memòria col·lectiva dels seus habitants que encara perdura, 62 anys després.
El cor palpitant de la vida local
Actualment, la Plaça del Mercadal continua sent l'ànima de Balaguer. Cada dissabte, seguint una tradició ininterrompuda durant més de 800 anys, el mercat setmanal transforma l'espai en un bullici de colors i activitat. Els veïns de tota la comarca s'hi acosten per adquirir productes frescos i artesanals, mantenint viva l'essència comercial que va donar nom a la plaça.
A més de la seva funció comercial, aquest espai monumental acull les principals celebracions i esdeveniments de la ciutat. La Casa de la Paeria, nom amb què es coneix l'Ajuntament, presideix la plaça des d'almenys el segle XIV, evidenciant que el Mercadal ha estat l'epicentre polític i administratiu de la ciutat durant tota la seva història moderna.
Entre els seus porxos també s'hi va establir l'antic Casal del Poble (inaugurat el 1935) i un dels primers teatres de la ciutat, reflectint la tradicional afició dels balaguerins per les arts escèniques. Alguns dels establiments comercials ubicats sota els porxos són negocis centenaris que han passat de generació en generació, mantenint viva la memòria del lloc.
Per als visitants que busquen descobrir la Catalunya més autèntica més enllà dels circuits turístics habituals, la Plaça del Mercadal de Balaguer representa una parada obligatòria. Aquest espai, sovint eclipsat per altres places porxades més conegudes com la de Vic, ofereix una experiència única on l'arquitectura medieval es fon amb la vida quotidiana en perfecta harmonia, demostrant que els grans tresors patrimonials de Catalunya no sempre es troben on més ens pensem.
