La depressió en menors, a l’alça: el Sant Joan de Déu n’ha atès enguany 275 a Lleida, més que en tot el 2024

La depressió ja no és només una malaltia d’adults. Des de començament d’any, un total de 275 menors han estat atesos per trastorn depressiu a l’Àrea de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida, que compta amb el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Lleida i consultes perifèriques a Balaguer, Mollerussa, Tàrrega i Cervera. Malgrat que encara queden dos mesos i mig per tancar l’any, la xifra ja supera els casos de tot el 2024 (265) i el 2023 (247). Així mateix, l’Hospital de Dia (HDIJ) del centre, que es reserva per als casos de més gravetat, ha atès aquest 2025 56 pacients. El 2024 van ser 57 i el 2023, 43. 

Les dades es donen a conèixer en el marc del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra avui. Els registres indiquen que els casos de simptomatologia depressiva infantil i adolescent no han fet més que augmentar durant els últims anys, segons apunta la psiquiatra i cap de l’Àrea del Sant Joan de Déu, Vanessa Pera Guardiola. “Els símptomes es desenvolupen cada vegada més aviat –a partir dels 12 anys– i la realitat familiar i social del pacient és molt complexa”, assegura la doctora.

Per la seua part, els registres de l’Hospital Santa Maria de Lleida, les urgències del qual atenen intents autolítics i autolesius –tant de menors d’edat com d’adults–, indiquen que el principal motiu d’ingrés és la depressió. De moment, aquest any ha atès 257 intents de suïcidi, l’11,8% dels quals de pacients diagnosticats.

Les conductes autolesives prevalen entre adolescents, davant dels nens més petits, i les atencions solen estar relacionades amb pràctiques derivades d’un malestar emocional, segons el doctor Jordi Blanch, director dels Serveis de Salut Mental i Addiccions del Santa Maria.

“Els joves esperen ajuda, no negació”

El doctor lleidatà Àngel Pedra exerceix de psiquiatre des del 1985, abans de la creació de l’URPI, i avui recorda “com vam lluitar amb els meus companys per aconseguir una reforma psiquiàtrica perquè fos comunitària. Va ser una batalla que ens va portar problemes, però també satisfaccions”, diu, ja que ho van acabar aconseguint. Pedra admet que “fa 25 anys anar al psiquiatre estava mal vist, es concebia com anar al loquero. Per sort, els mitjans de comunicació i les campanyes solidàries han ajudat a normalitzar la salut mental”, també en menors d’edat, indica. Pedra insisteix en la importància del suport familiar al menor: “No s’ha de restar importància quan s’atreveixen a compartir els seus sentiments. Esperen ajuda, no negació,” explica. Així mateix, és important abordar el suïcidi obertament i treballar el dol. Quant als futurs reptes de la disciplina, el psiquiatre alerta de l’auge de l’autodiagnòstic mitjançant xats d’IA i defensa la consulta presencial amb un professional. A més, preveu que la depressió i l’ansietat continuaran a l’alça i reclama prevenció i inversió en detecció precoç.

Encara que els diagnòstics semblen haver-se estabilitzat en la població adulta, “cada vegada necessitem més llits per atendre adolescents que s’autolesionen per alliberar tensions com una resposta al sofriment”, assegura Blanch. Si hi ha risc de reincidència, activen el Codi de Risc de Suïcidi (CRS). Quan el pacient és derivat a casa, s’agenda una visita amb un psicòleg o psiquiatre abans de 72 hores per controlar el risc. Si aquest persisteix, es manté el CRS, apunta. 

L’augment desenfrenat dels trastorns mentals pot ser conseqüència de les seqüeles del coronavirus. “Sempre que hi ha algun tipus de crisi, el sofriment de la població augmenta”, assenyala Blanch. “Ja va ocórrer durant la crisi econòmica entre el 2008 i el 2013. El menor nota quan el seu entorn es torna més exigent, més hostil.” A més, el doctor adverteix que un nen amb símptomes depressius pot acabar convertint-se en un adult amb diagnòstic ferm. “Es pot estabilitzar o controlar amb medicació, però és una malaltia crònica, de manera que el risc és permanent i es controla de manera ambulatòria”, conclou.

La unitat infantil i juvenil del Santa Maria de Lleida compleix 25 anys

Aquest octubre es compleixen 25 anys de la creació de la primera Unitat de Referència de Psiquiatria Infantojuvenil (URPI) de Lleida, a l’Hospital Santa Maria. Va ser la segona de tot Catalunya, després de la de l’Hospital Clínic de Barcelona. En els seus inicis, aquestes unitats estaven destinades, sobretot, a l’atenció de trastorns de la conducta alimentària. Amb el temps, el perfil dels usuaris va canviar i es van incrementar els casos de depressió en adolescents, intents de suïcidi i autolesions, així com dependències i trastorns de conducta. L’URPI va començar el 2000 amb quatre llits per a ingressos, que van ampliar el 2012 fins a la dotzena d’existents avui dia.