Un nou tractament aconsegueix ser eficaç en nens amb una malaltia rara molt greu
Es tracta d’una teràpia gènica experimental provada en 62 menors
En la imatge d’arxiu, una especialista mostra una bossa amb cèl·lules mare extret d’un tanc de conservació criogènica.
La immunodeficiència combinada greu per dèficit de l’enzim ADA és una malaltia rara que, si no es tracta, pot ser mortal en els dos primers anys de vida. Ara, un equip científic presenta els resultats d’una teràpia gènica experimental provada en 62 nens i nenes: va ser eficaç en un 95%. El tractament, desenvolupat per investigadors nord-americans i britànics, va aconseguir restaurar i mantenir la funció del sistema immunitari en 59 dels 62 menors. Les conclusions de l’assaig es publiquen a la revista New England Journal of Medicine i són, segons els autors, prometedores. "La durabilitat de la funció immunitària, la consistència al llarg del temps i el perfil de seguretat continuat són increïblement encoratjadors", resumeix Donald Kohn, de la Universitat de Califòrnia, institució involucrada juntament amb College de Londres i el Hospital Great Ormond Street.
La immunodeficiència combinada greu per la deficiència d’adenosina desaminasa (ADA) està causada per mutacions al gen ADA, que crea un enzim essencial per a la funció immunitària. Per als "nens bombolla" que la pateixen, activitats quotidianes com anar al col·legi o jugar amb els seus amics poden provocar infeccions perilloses que posen en risc la seua vida.
Els tractaments estàndard actuals –trasplantament de medul·la òssia d’un donant compatible o injeccions setmanals d’enzims– tenen limitacions i riscos potencials a llarg termini, i la teràpia gènica ofereix un nou enfocament, explica un comunicat de la universitat californiana.
Com funciona?
Els metges extreuen les cèl·lules mare sanguínies de l'infant, que creen tota mena de cèl·lules sanguínies i immunitàries, i utilitzen un lentivirus modificat (com a vector) per introduir una còpia sana del gen ADA. Una vegada reinjectades en el pacient, les cèl·lules mare corregides comencen a produir cèl·lules immunitàries sanes capaces de combatre les infeccions.
El desenvolupament d’aquestes cèl·lules comença poc després de la reinjecció de les cèl·lules mare modificades genèticament, però el sistema immunitari tarda entre sis i dotze mesos a reconstituir-se fins assolir nivells normals. El treball publicat aquest dimecres detalla els resultats dels menors tractats als EUA i el Regne Unit amb la teràpia gènica entre 2012 i 2019.
Segons els autors, entre qui es troben també Katelyn Masiuk i Claire Booth, l’estudi representa el seguiment més ampli i prolongat d’una teràpia gènica d’aquest tipus fins la data –alguns van ser observats durant més de 7 anys–. En els 59 pacients tractats amb èxit, la funció immunitària s’ha sostingut estable més enllà del període de recuperació inicial, sense notificar-se complicacions que limitin el tractament. La majoria dels efectes adversos van ser lleus o moderats i van estar relacionats amb els procediments preparatoris rutinaris, més que amb la teràpia gènica per si mateix.
El tractament va tenir èxit en tots els casos excepte en tres; aquests nens van poder tornar a les teràpies estàndard actuals. Dos van rebre trasplantaments de medul·la òssia i un estava percebent injeccions de l’enzim ADA mentre es preparava per a un trasplantament en el moment del tancament de les dades. Més de la meitat dels nens tractats van rebre una preparació congelada de cèl·lules mare corregides i van obtenir resultats similars als atesos amb cèl·lules mare no congelades. El mètode de criopreservació té importants implicacions per fer que la teràpia sigui més accessible a tot el món. "El mètode de congelació permet als nens amb aquesta malaltia que les seues cèl·lules mare es recullin localment, es processin en una planta de fabricació en un altre lloc i s’enviïn de tornada a un hospital proper", resumeix Masiuk.
Quin és el futur?
Els investigadors treballen per sol·licitar l’aprovació de l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA) dels Estats Units. L’objectiu és que sigui aprovada en un termini de dos a tres anys, afirma Kohn. Per a aquest científic, "les dades clíniques recolzen fermament l’aprovació; ara hem de demostrar que podem fabricar el tractament sota els estàndards farmacèutics comercials".
La investigació va ser finançada, entre altres, pels Instituts Nacionals de Salut nord-americans, l’Institut de Medicina Regenerativa de Califòrnia, Orchard Therapeutics i el Centre d’Investigació Biomèdica del Hospital Great Ormond Street del Regne Unit. Para Luis Ignacio González Granado, metge especialista en immunodeficiències i professor associat de Pediatria a la Universitat Complutense de Madrid, es tracta d’un estudi molt rellevant en una malaltia tan infreqüent com les immunodeficiències combinades greus (denominades del "nen bombolla").
Aquest estudi consolida la teràpia gènica lentiviral (mitjançant infusió única) com a opció curativa prioritària i segura per a aquella amb deficiència d’ADA, amb impacte directe en les guies de tractament. "Les agències reguladores haurien de prioritzar la seua implementació allà on sigui viable, garantint el sosteniment de costos i la seguretat a llarg termini", assenyala Science Media Centre Espanya l’expert, que no va participar en l’estudi.
