Passió per investigar als 93 anys

L’Arxiu Municipal de Lleida va celebrar ahir una festa d’aniversari molt especial per retre homenatge a una de les seues usuàries més fidels. Zènith Escolà va voler brindar amb els professionals d’aquest equipament pel seu 93 aniversari (anys que va complir dilluns) per agrair-los la seua acollida. “No tots els dies es pot celebrar una cosa així en un Arxiu”, va assegurar emocionada a SEGRE. Des de fa 18 anys, Escolà visita dos vegades per setmana l’Arxiu Municipal de Lleida a la recerca de documents històrics. “No falto ni un dia i, si no hi vaig, em truquen per saber si estic bé”, va comentar. Tot el relacionat amb la història de Lleida li apassiona i assegura que “podríem dir que tot el que toco ho investigo”. “La meua passió és saber el perquè de les coses, des de petita que marejava la meua mare, i quan he tingut l’oportunitat de buscar ha estat amb les actes d’aquests documents a qualsevol arxiu, no només al Municipal, sinó també al de la Catedral o el Diocesà”, va assegurar. Nascuda a Lleida el 1932, les circumstàncies històriques del seu temps, amb la Guerra Civil i la postguerra, la van privar de la figura del seu pare, forner, durant 18 anys, ja que aquest va haver d’exiliar-se. “A més, vam perdre casa nostra, que era per l’Escola del Treball, a causa d’una bomba i en aquells anys vaig viure amb els meus avis a Maials mentre la meua mare es buscava la vida del que podia a Lleida i, quan li va ser possible, se’ns va emportar amb ella una altra vegada”, va explicar. Quan el seu pare va tornar, van muntar de nou un obrador per continuar amb la mítica Casa Escolà, fundada el 1910. “Era el rei de les coques de recapte”, va comentar alegre. Bona estudiant, va obtenir el títol de Batxillerat Superior, però per raons econòmiques no va poder estudiar una carrera universitària. “Sempre m’han atret la història i la lectura, que no he deixat ni un dia”, va afegir. Mare de cinc fills, als 75 anys va descobrir el món de la investigació a través de l’Arxiu Municipal de Lleida. “Me’n vaig enamorar”, va confessar rotunda. El 2017 va publicar La Gota de Llet de Lleida. Edifici i institució sanitària municipals (1917-1962), sobre aquest edifici municipal (a l’actual Blondel) en el qual es va instal·lar un dispensari on es facilitava la llet a les mares per als seus nadons. Inquieta i incansable, Escolà va explicar que està a punt de presentar un altre llibre sobre la història del cementiri de Lleida al segle XIX i també escriu articles a la revista Shikar. L’últim sobre l’arquitecte Julio Saracíbar. També ha escrit sobre la història de la centenària Casa Escolà i les seues coques de recapte, que ahir van poder degustar, un any més, en la seua festa d’aniversari a l’Arxiu Municipal de Lleida.