Pere Enciso, economista: «Prioritzen tenir temps fora de l’oficina abans que un ascens laboral»

Hi ha joves altament qualificats dedicant-se a treballs de baixa qualificació?

Dependrà de la professió i de si estan disposats a moure’s de l’entorn on viuen. Si es desplacen a Barcelona és més fàcil trobar feina del seu àmbit que si volen mantenir-se en un municipi de 3.000 habitants. De vegades, quedar-se compensa més que treballar del que s’ha estudiat per l’equilibri emocional i familiar, ja que emigrar té un cost. No és fàcil, hi ha persones per a tot. La subocupació, per descomptat, existeix.

Ha canviat la forma en què entenen el treball i les prioritats vitals?

Sí, és generacional i provocat o accelerat per la pandèmia. Els joves busquen feines que els permetin tenir vida més enllà de l’oficina i veuen l’ocupació com una font d’ingressos, no com una forma de realització personal. Prefereixen tenir temps de vida abans que treballar sense parar per ascendir o guanyar més diners. No volen estar pendents de la feina tot el dia ni el cap de setmana, una cosa que molts adults critiquen sense comprendre-ho del tot.

Les dones tenen pitjors condicions laborals?

Sens dubte. En molts llocs encara es considera l’ingrés de la dona com un complement al de l’home. Parlem d’una diferència salarial del vint al trenta per cent que moltes vegades es dissimula amb les categories professionals. També persisteix el prejudici que la dona tindrà fills i no podrà dedicar-se tant al treball com es desitjaria.