Sergi Pitarch, periodista valencià, un any després de la DANA: "Aquell dia va fallar tot. Va ser una catàstrofe política"

Fa avui un any, el 29 d’octubre de 2024, la Comunitat Valenciana va viure una gran tragèdia després d’una dana anunciada que va matar 229 vides. El periodista Sergi Pitarch, director de la redacció de l’Eldiario.es al País Valencià, ha publicat la investigació 29-O. Les hores del caos, una crònica minuciosa que reconstrueix, hora a hora, com es va gestionar la catàstrofe recent més gran de la terreta.

Es compleix un any de la tragèdia i ha publicat el llibre 29-O. Les hores del caos, una crònica que relata, hora a hora, el que va passar. Quina imatge li passa pel cap quan pensa aquell dia?

Com explico al llibre, jo visc a l’altre costat del riu Túria i el dia 30, en creuar el pont de 400 metres, em vaig trobar amb la catàstrofe més gran que he vist en la meua vida —i probablement la major que veuré. Cotxes destruïts, fàbriques inundades i persones caminant amb la roba molla, sense poder contactar amb les seues famílies. Semblaven zombis. Molts havien passat la nit a les teulades o caminat quilòmetres només per dir “soc viu”. Va ser una escena de guerra.

Diu al llibre que no va ser un desastre natural, sinó polític. Què creu que va fallar exactament?

Va fallar tot. No es van aplicar els protocols que ja existien. Ara, el Govern Valencià (GVA), intenta culpar l’Aemet i la Confederació Hidrogràfica, però la realitat és que no es va aplicar la llei ni es va avisar la població a temps. La quantitat d’aigua va ser inaudita, sí, però la llei és molt clara. I la llei d’emergències i el pla d’inundacions estableixen clarament què fer en cada moment. Era l’únic que podia haver salvat vides.

L’avís a la població va arribar a les 20:11, ja era tard. Podria haver-se enviat sis o dotze hores abans. A més, el missatge va ser incorrecte. Es va dir “no surtin de casa”, quan es va haver de dir “pugin a la planta superior”. Moltes persones van morir ofegades al seu propi domicili. Un altre error va ser no convocar a temps la reunió de coordinació, el Cecopi. Els últims episodis meteorològics han demostrat que el govern de Mazón era l’òrgan competent i que podia haver actuat amb temps: convocar la reunió de coordinació 24 hores abans, enviar alertes 12 hores abans de l’avís roig i desplegar els bombers per vigilar els barrancs in situ. Un barranc no és com el riu Ebre.

A l’Ebre, 72 hores abans ja saps que hi haurà una crescuda, però als barrancs —com els de Tarragona o València, molt similars— tot passa de forma explosiva. En tot just una hora pots passar de zero a mil metres cúbics per segon. Això va ser precisament el que no es va tenir en compte en aquesta dana.

Al llibre assenyala que el canvi de govern el 2019 va desmantellar el projecte de la unitat d’emergències de València. Quines conseqüències va tenir?

Les emergències haurien de tenir la mateixa prioritat que l’educació o la sanitat, perquè es tracta de protegir vides. Amb el govern de Ximo Puig depenien directament del president i després a la consellera Gabriela Bravo, que a més era fiscal. Se’ls donava una importància orgànica i estratègica molt alta. Amb Mazón, en canvi, es van entregar a Vox —un partit negacionista del canvi climàtic—, que va desmantellar gairebé totes les unitats de prevenció, inclosa la Unitat Valenciana d’Emergències. Quan Vox va sortir del govern, la competència va passar a la Conselleria de Justícia, dirigida per una persona sense experiència en gestió d’emergències. Va ser una cadena d’errors i de mala planificació que va acabar costant vides.

Mazón va assegurar aquell dia que el temporal es dirigia cap a Conca. Per què creu que no es van prendre seriosament la informació i les alertes d’AEMET?

Perquè és la institució que deixa en evidència a la Generalitat. Aemet es basa en ciència i en tècnics qualificats. En la seua fugida cap endavant, Mazón ha atacat totes les institucions científiques: Aemet, la Confederació, fins i tot universitats. És un atac sistemàtic al coneixement, perquè són els qui poden demostrar que el Govern Valencià va actuar tard i malament. A més, parlem d’un sistema d’avisos que funciona igual a tot Espanya i a Europa des de fa més d’una dècada. Qüestionar-lo és absurd.

Per què creu que el Partit Popular continua protegint Mazón?

Protegeixen Mazón perquè bàsicament no poden llançar-lo. Les enquestes diuen que 8 de cada 10 valencians volen que dimiteixi, però en aquest moment a Mazón no el sosté el PP, sinó Vox -i a Vox, li interessa que Mazón continuï-. Mentre Mazón estigui, Vox no para de créixer al País Valencià en intenció de vots, així que Feijóo -i el PP-, tenen un problema al País Valencià.

Durant els dies posteriors també es van difondre moltes falòrnies i desinformació. Quin paper creus que va jugar això en la confusió general?

Va ser un experiment de l’extrema dreta i d’influencers negacionistes del canvi climàtic. Es van llançar fake news i mentides que van fer molt mal i van desprestigiar les institucions.

Al diari treballàvem 14 hores al dia: set per desmentir al Govern valencià i set per a desmuntar falsedats. Es deia que hi havia 8.000 morts en un pàrquing, que s’havien obert preses —en barrancs on no hi ha preses— o que Creu Roja es quedava amb els diners. Fins i tot hi va haver qui es va lucrar amb la tragèdia. Va ser una estratègia coordinada per desestabilitzar i per enriquir-se. Molt pervers.

Van rebre pressions polítiques o institucionals per no publicar certs detalls?

Sí, però som un mitjà sostingut per subscriptors i això ens dona independència. Ens van tallar informació i van intentar desacreditar-nos, però continuem informant amb rigor. Des del primer dia sabíem que la competència era de la Generalitat. Les responsabilitats del 29 d’octubre són seues. Després van arribar tard els ajuts i la presència de l’Estat, però els morts es van produir per una mala gestió de les emergències.

Com es van gestionar emocionalment a la redacció?

Amb professionalitat, encara que la tragèdia estava a només sis quilòmetres de la nostra redacció. Cap no va perdre familiars directes, però tots coneixíem algú. Va ser un repte periodístic enorme i havíem d’estar a l’altura. Rebíem ajuda de companys de Barcelona i Madrid i treballàvem amb rigor i empatia. El nostre deure era estar al servei de les víctimes i del seu dret a la justícia, la veritat i la reparació.

Quines lliçons deixa aquesta catàstrofe per als periodistes i la societat?

Cal buscar sempre la veritat, llegir les lleis, exigir responsabilitats i fer que els protocols es compleixin. Estem en plena emergència climàtica, i Catalunya està tan exposada com el País Valencià. Necessitem mecanismes d’avís i resposta de primer nivell perquè no torni a passar una cosa així.

Si es trobés amb el president Mazón, què li preguntaria?

Li preguntaria on va ser entre les 18:30 i les 20:30 d’aquella tarda. Un any després, continuem sense saber-ho. Les víctimes mereixen saber què va fer el president mentre morien 229 persones. Nosaltres seguirem investigant fins esbrinar-ho. Perquè aquestes respostes no les demanem els periodistes: les demanen les víctimes i la societat valenciana.