Greenpeace denuncia que l'aigua de pluja porta cendra dels incendis d'aquest estiu

Mentre els mapes de risc d'incendi semblen donar un respir amb nivells baixos a la península i Balears, les conseqüències dels grans incendis d'aquest estiu segueixen avançant. Segons denuncia Greenpeace, les pluges de tardor arrosseguen cendres, metalls i contaminants cap a rius, embassaments i aqüífers, comprometent el subministrament d'aigua potable en nombrosos municipis i afectant la biodiversitat.

Segons l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME), més de 900.000 hectàrees de masses d'aigua subterrània s'han vist afectades per incendis en les darreres dues dècades, amb un cost ambiental i econòmic superior als 43 milions d'euros. Les demarcacions del Miño-Sil, Duero i Galícia Costa són les més vulnerables davant aquest fenomen.

"Els incendis forestals són molt més que flames: el seu impacte continua i posa en perill ecosistemes fluvials i els aqüífers que són les reserves estratègiques d'aigua. L'aigua pot enverinar-se durant anys", adverteix Mónica Parrilla de Diego, responsable d'Incendis de Greenpeace Espanya.

Les comunitats més castigades pels incendis aquest estiu ja estan experimentant problemes greus. A Galícia, Castella i Lleó i Extremadura es registren dificultats de terbolesa, col·lapse de captacions i restriccions de consum. A comarques com Valdeorras o Sanabria, els rius s'han tenyit de negre després de les pluges, i els ajuntaments reclamen mesures urgents mentre les administracions discuteixen sobre les competències.

"L'emergència no acaba quan s'apaguen els incendis. Sense actuacions post-incendi per estabilitzar el sòl i protegir els recursos hídrics, estem sembrant noves crisis ecològiques i socials. És urgent que les administracions prenguin mesures per evitar que les cendres arribin als rius i zones de captació que arriben a impossibilitar la potabilització del subministrament d'aigua", insisteix Mónica Parrilla.

Efectes sobre els recursos hídrics

Els incendis forestals modifiquen les propietats físiques i químiques del sòl, provocant processos d'hidrofobicitat o repel·lència a l'aigua dels sòls afectats. Això suposa una menor infiltració en el sòl i recàrrega d'aqüífers, augment de l'escolament superficial i increment del risc d'erosió del sòl fèrtil.

Al 2025, més de 353.000 hectàrees han cremat a Espanya, amb 62 grans incendis forestals registrats. Si no s'actua amb rapidesa, els efectes sobre la qualitat de l'aigua podrien convertir-se en un dels majors danys ecològics de l'any.

Respostes locals a la situació

Davant la manca de resposta de les administracions, alguns municipis ja han patit les conseqüències. A la comarca de Valdeorras s'han imposat restriccions d'aigua perquè les cendres i el fang arrossegat han col·lapsat zones de captació i han impedit la potabilització de l'aigua. Diversos alcaldes i alcaldesses han denunciat la inacció de la Xunta al respecte, mentre que la població ha hagut de realitzar mesures urgents com petits dics i barreres per a la contenció de cendres.

Altres municipis, com Ponferrada, ja han posat en marxa plans locals per protegir els seus rius davant les cendres. A Extremadura, la Junta i la Diputació de Càceres han creat un comitè tècnic per anticipar els efectes sobre l'aigua i adquirir equips de control de qualitat abans de les pluges.