PUBLICITAT
Prefixos per distingir les trucades comercials
Les empreses hauran d’utilitzar codis numèrics diferents per a atenció i vendes. Les operadores bloquejaran els infractors
Una jove mirant el telèfon mòbil.
La comissió de Consum del Congrés dels Diputats va donar ahir el vistiplau a una iniciativa per frenar les anomenades trucades spam des dels telèfons fixos, una proposta plantejada per Sumar, que va tenir el suport del PP, Junts i ERC, però no del PSOE. La proposta, aprovada per 19 vots davant els 16 en contra que van sumar PSOE, Bildu i Vox i l’abstenció de PNB i Podem, s’inclourà en el dictamen sobre el projecte de llei de servei d’atenció a la clientela, que va tirar endavant, no obstant, amb 20 vots del PSOE, Sumar, Junts, ERC, PNB i Podem.
L’esmena aprovada estableix l’obligació de les grans empreses a utilitzar un codi numèric específic (prefix) per a les trucades comercials, que serà diferent al que també hauran d’utilitzar per atendre els clients. Les companyies telefòniques hauran de bloquejar les trucades “de números de tarifes especials o intel·ligents” que no utilitzin aquests codis o de les quals hi pogués haver indicis que no compleixen la norma. I per a això les hauran d’identificar amb uns procediments tècnics que hauran d’elaborar i comunicar a la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals en el termini d’un mes des de l’entrada en vigor de la llei.
El ministre de Consum, Pablo Bustinduy, que ha defensat el contingut d’aquestes esmenes des del mes de maig passat, quan les va anunciar, va mostrar la seua satisfacció a les xarxes perquè s’ha fet “un pas decisiu” per acabar amb les trucades spam.
La Moncloa havia obligat al juny les companyies de telecomunicacions a bloquejar les trucades comercials fetes des de mòbils, però aquest trànsit s’ha desviat ara més a numeracions amb prefixos geogràfics estatals.
Atenció en llengües cooficials
La futura llei d’atenció a la clientela obligarà les empreses a oferir assistència en les llengües cooficials quan operin en comunitats bilingües. Els grups nacionalistes van destacar el reconeixement del dret a ser atès en català, gallec o eusquera. La norma afecta les grans companyies.
