Pobles amb vetllatori low-cost

Als pobles es comença, a més de viure, a morir millor que a les ciutats; o, si més no, a fer-ho amb menys despeses. Desenes d’ajuntaments de la demarcació de Lleida s’han llançat a construir sales de vetllatori i tanatoris locals que permeten oferir als seus veïns a baix cost, sovint amb un preu testimonial, un servei que resulta especialment car a les ciutats i a les capitals de comarca, on tenen les seus les funeràries.

“Es tracta de donar serveis al poble. Hi ha un preu simbòlic de 50 euros per l’ús de la sala, per tot el servei”, explica l’alcaldessa de les Avellanes i Santa Linya, Lidia Ber. A Vilanova de la Sal hi ha sala de vetlla des de fa quatre anys i a Tartareu des de fa més de dos. Ara està en projecte la de Santa Linya i després vindrà la de les Avellanes, amb la qual cosa els quatre nuclis del municipi, de 430 habitants, disposaran d’aquest servei.

L’absència de les sales obligava els veïns a desplaçar-se fins a Balaguer, a més de 20 km, per vetllar els difunts i a fer-ho als locals de les funeràries, una situació estesa a les zones rurals i que requereix desplaçaments més llargs en les àrees de muntanya.

A l’Espluga Calba disposen de vetllatori municipal des de fa més d’una dècada. “La mort, per desgràcia, s’ha convertit en un negoci que gestionen unes empreses que s’han repartit el territori”, assenyala Lluís Amat, regidor de Promoció Econòmica.

Ajuntaments com el de la Pobla de Segur cobren a les famílies dels difunts 200 € per les primeres quatre hores d’ús de la sala i 50 per cada una de les següents.

En els últims cinc anys, des de la pandèmia, una vintena de municipis de Lleida, gairebé un de cada deu, han obert, ampliat o reformat sales de vetllatori amb preus assequibles per als veïns: Bellaguarda, Bellver de Cerdanya, Bovera, el Soleràs, Fulleda, Juneda, l’Albagés, la Pobla de Cérvoles, la Pobla de Segur, Massalcoreig, Preixana, Rosselló, Sanaüja, Sarroca, Sunyer, Térmens, Torà i Torrefarrera, a més dels de l’Espluga i les Avellanes.

Es pot vetllar un difunt en una casa particular?

La legislació, en aquest cas el reglament de Policia Sanitària Mortuòria, no posa cap impediment per vetllar un difunt en un domicili particular. El que sí que estableix aquesta norma, vigent a Catalunya des de finals del 1997, són condicions per utilitzar un habitatge particular com a “domicili mortuori”, que és el tecnicisme amb què es denomina el lloc en el qual es porta a terme la vetlla i que, en qualsevol cas, ha de ser “assenyalat per part del familiar present més proper al difunt”. El reglament estableix que “quan la vetlla d’un difunt es faci en un domicili particular s’han d’adoptar les mesures higienicosanitàries adequades en funció de les circumstàncies climatològiques i de la resta de característiques concurrents en cada cas”. Les dos principals condicions consisteixen a disposar d’un fèretre en condicions i que aquest garanteixi la conservació del cadàver a menys de 4º durant la vetlla, una cosa que s’ha d’encarregar a la funerària a la qual necessàriament ha de recórrer la família per traslladar el cos des de l’hospital on es produeix la mort fins a la casa, ja que només aquestes empreses poden prestar aquest servei. Prèviament s’ha de disposar d’un certificat de defunció, expedit per un metge. Fonts municipals recomanen contactar amb l’ajuntament del lloc abans d’organitzar un vetllatori en un habitatge per conèixer les particularitats de la reglamentació local. El reglament també estableix les condicions de gratuïtat dels serveis funeraris: s’han de deixar als qui no tinguin “mitjans econòmics propis i suficients” per pagar-los (a més de per ordre judicial) i han d’incloure el fèretre, el “mínim condicionament estètic”, la vestimenta i la cura sanitària del cadàver i el transport al municipi.

“A la pràctica és un servei captiu en el qual no pots escollir”

La legislació sobre serveis fúnebres habilita els ciutadans per elegir quina empresa funerària els presta el servei de trasllat i la resta dels components d’un funeral, malgrat que a la pràctica, en ocasions amb la intervenció del personal dels centres sanitaris en els quals es produeixen les morts, aquesta opció no es dona. “El problema de fons és que hi ha empreses que porten zones i que facturen per moure els cadàvers al seu territori”, explica Lluís Amat, regidor de Promoció Econòmica de l’Espluga Calba. “A la pràctica és un servei captiu en el qual no pots escollir”, afegeix. Passa una cosa similar amb serveis com la cremació, per al desenvolupament de la qual tampoc no s’imposa cap limitació de caràcter geogràfic.

Les tarifes amb cremació i vetlla s’acosten als 4.000 euros a Lleida

Les funeràries de Lleida ofereixen per 1.795 un funeral sense vetllatori, que s’encareix en mil euros més si s’opta per la incineració. El preu de la sala de vetlla no baixa de mil euros, extres com les corones al marge, i la missa surt per uns 200. Les ofertes prèmium, amb sepultura o cremació, cerimònia i vetllatori se’n van a 4.600. Un estudi d’Unespa situava Lleida com la quarta demarcació de l’Estat en què els funerals surten més cars, només al darrere de Girona, Madrid i Barcelona. Els preus, que ronden els 4.000 € de mitjana, arribaven a superar en més d’un 19% la mitjana estatal.