Hisenda confirma una deducció de 2.500 € per conviure amb una persona més gran de 65 anys

Prop del 4,5% de les llars espanyoles conviu actualment amb una persona gran que requereix cures contínues, segons dades recents de l’Imserso. Aquesta situació, cada vegada més comuna a Espanya, afecta especialment la denominada generació sandvitx que cuida simultàniament de fills i majors, un col·lectiu que assumeix una doble càrrega de responsabilitats familiars i que, tanmateix, compta amb escassos ajuts fiscals reconeguts.

Davant aquesta realitat, hi ha una important deducció en l’IRPF que molts contribuents desconeixen i que pot suposar un considerable alleujament econòmic. Hisenda permet deduir fins a 2.559€ per cada persona major de 65 anys que convisquin al mateix domicili, sempre que es compleixin determinats requisits. Fa anys que aquest benefici fiscal, conegut com a deducció per ascendent a càrrec, està implementat en la normativa tributària espanyola, encara que sol passar inadvertit entre la complexitat de les disposicions que regulen la declaració de la renda.

Com explica un reconegut advocat laboralista especialitzat en temes fiscals, "l’habitual és veure llars on conviuen un o ambdós avis, i és per a ells per a qui està dissenyada aquesta deducció". És important destacar que la xifra màxima s’assoleix quan l’ascendent supera els 75 anys, un aspecte fonamental que els contribuents han de conèixer per optimitzar la seua planificació fiscal.

Quantia de la deducció segons l’edat i circumstàncies

Contràriament al que molts creuen, aquesta deducció no és una quantitat fixa. L’import oscil·la entre els 1.150€ i els 2.559€ anuals, variant principalment segons l’edat de l’ascendent i les circumstàncies familiars. El dret a aquesta deducció es genera a partir dels 65 anys complerts, però la quantia augmenta significativament quan la persona gran supera els 75 anys.

Un aspecte destacable és que si a la llar conviuen dos persones grans que compleixen tots els requisits —per exemple, ambdós avis—, la deducció pot aplicar-se individualment per a cada un, multiplicant així el benefici fiscal per a la unitat familiar.

Requisits imprescindibles per accedir a la deducció

No és suficient compartir habitatge amb una persona gran per poder aplicar automàticament aquesta deducció. L’Agència Tributària estableix condicions específiques per garantir que el benefici fiscal arribi als qui realment assumeixen la responsabilitat de la cura:

1. La persona gran ha de tenir 65 anys o més, excepte si presenta una discapacitat igual o superior al 33%, en el cas del qual no hi ha requisit d’edat.

2. La convivència ha de ser efectiva i continuada durant almenys sis mesos a l’any, quedant excloses les convivències esporàdiques o temporals.

3. Els ingressos anuals de l’ascendent no poden superar els 8.000€, sense comptar les rendes exemptes.

4. Si la persona gran presenta declaració de la renda, els seus ingressos sotmesos a gravamen no han de superar els 1.800€.

5. Quan diverses persones conviuen i es responsabilitzen econòmicament de l’ascendent, la deducció ha de distribuir-s’hi i reflectir-se correctament en cada declaració individual.

A més, l’administració tributària pot sol·licitar documentació que acrediti els vincles familiars i la convivència real, per la qual cosa és recomanable conservar contractes de lloguer, rebuts de subministraments o altres justificants que demostrin la situació declarada.

Deduccions especials per a persones amb discapacitat

Més enllà del factor edat, hi ha un apartat específic per a contribuents que conviuen amb persones que presenten algun grau de discapacitat reconeguda. Aquesta ajuda està dissenyada per compensar les despeses addicionals associades a la cura en l’entorn familiar.

Els imports varien segons el percentatge de discapacitat:

• Discapacitat entre el 33% i el 64%: deducció de fins 3.000€ anuals.

• Discapacitat igual o superior al 65%: la deducció pot assolir els 9.000€ anuals.

Aquests ajuts no estan condicionats per l’edat i poden aplicar-se conjuntament amb la deducció per ascendent a càrrec quan es presenten ambdues circumstàncies, maximitzant així el benefici fiscal per a les famílies cuidadores.

Procediment per incloure la deducció en la declaració

La tramitació d’aquest benefici fiscal resulta senzilla, ja que no requereix gestions prèvies ni la presentació de sol·licituds específiques. Si es compleixen els requisits durant l’exercici fiscal, simplement s’ha de reflectir la deducció en presentar la declaració corresponent de l’IRPF.

L’Agència Tributària verifica les dades aportades i valida l’aplicació abans d’emetre la liquidació definitiva. En llars on conviuen diversos ascendents que compleixen les condicions establertes, tots poden incloure’s en la declaració sense superar els límits màxims legalment establerts.