Usuaris amb mobilitat reduïda denuncien dificultats per viatjar amb transport públic a Lleida: "Tenim molts problemes"

Persones amb mobilitat reduïda de les comarques de Lleida denuncien les dificultats que encara es troben per poder-se desplaçar de manera autònoma i segura en transport públic. Sobretot, critiquen la falta de manteniment de les plataformes i rampes d'accés dels vehicles i combois, que sovint troben avariades. 

Per fer palesa aquesta problemàtica, usuaris d'Aspid han viatjat des de diferents municipis fins a Lleida utilitzant els serveis de tren i autobús interurbà i urbà. Alguns han arribat sense incidents, però d'altres s'han trobat amb vehicles que no estaven preparats o que tenien la rampa avariada. "La veritat és que tenim problemes i hem demostrat que hi ha problemes", valora l'encarregat d'accessibilitat d'Aspid, Ton Montardit. 

De la seua banda, Sergi Santaengracia ha tingut “una experiència fatal”, ja que havia de desplaçar-se de Tàrrega a Lleida en tren, però “el servei s’ha anul·lat i he hagut de travessar les vies amb la cadira de rodes amb l’ajuda de dues persones per pujar a l’autocar alternatiu aportat per la companyia”. Però el vehicle alternatiu no estava adaptat i Sergi ha hagut de tornar a l’estació, creuar la via novament i esperar el següent tren.

Miquel Aige i Magda Garcia han viatjat en tren des de Balaguer a Lleida i han detectat certa manca d’espai dintre del vagó per deixar la cadira i estar al costat de l’acompanyant, “al qual quasi no li queda espai i pot molestar altres viatgers”. A més, el WC és molt estret, “i cert tipus de cadira de rodes no hi caben de cap manera”. També han explicat que el terra del vagó és molt lliscant per a les cadires de rodes, i que a Balaguer l’andana està a nivell, però a Lleida cal col·locar una rampa per pujar o baixar del vagó.

David Tolosa ha fet el trajecte de Mollerussa a Lleida amb la família en autocar i, pel que fa al viatge, ha tingut “una experiència bona” però es queixa que cal demanar el servei (és a dir, mobilitzar un vehicle adaptat amb rampa) amb molta antelació, 48 hores abans, el que suposa que “si hi ha una emergència no es pot viatjar”. També expliquen que a l’autocar només hi cap una cadira de rodes, i “de fet només porta un cinturó especial”.

Finalment, Bibiana Bendicho, presidenta d’ASPID, assevera que “una de les principals dificultats que tenen les persones amb discapacitat en una província tan diversa geogràficament com Lleida és la mobilitat, el poder moure’s amb autonomia, i el que avui han demostrat els meus companys amb aquestes rutes és que hi ha mancances, i no només en els equipaments sinó també en el manteniment, un tema en el que hi ha molta desídia”.

Bibiana explica que de vegades el servei hi és, “però després no es pot utilitzar perquè la rampa no va bé o perquè el recurs que posen alternatiu no està adaptat”, i això suposa pèrdua de temps o “simplement que el usuari no pot portar a terme el que vol fer”. Als problemes de la rampa dels autobusos, la presidenta advoca com a possible solució la instal·lació d’un sistema manual alternatiu que pugui utilitzar-se quan el sistema elèctric falla. La problemàtica s’amplia també als taxis, que “s’han de demanar amb massa temps”.