Descobreixen una variant de norovirus que ha disparat els brots de gastroenteritis a tot el món

Un equip internacional de científics liderat per la FDA nord-americana i l'Institut Robert Koch d’Alemanya ha aconseguit identificar la nova variant del norovirus GII.17 responsable de l’augment de brots de gastroenteritis a nivell mundial durant 2023 i 2024. Segons revela l’estudi publicat recentment a la revista 'Nature Communications', aquest genotip específic ha experimentat un procés evolutiu que li ha permès millorar significativament la seua capacitat d’infecció en humans.

El genotip GII.17, que històricament no figurava entre els deu predominants, va començar la seua expansió des de diversos països asiàtics entre 2013 i 2016, donant origen a les variants C i D. Encara que posteriorment els casos van disminuir i el genotip GII.4 va recuperar el seu predomini mundial, des del 2023 nombrosos països europeus i americans han registrat un repunt significatiu d’infeccions per aquesta variant específica del norovirus.

"L’estudi mostra que la nova variant del norovirus GII.17 ha seguit un procés evolutiu dinàmic, adaptant-se per infectar amb més eficàcia els éssers humans", ha explicat María Dolores Fernández-García, responsable de Gastroenteritis Víriques al Centre Nacional de Microbiologia de l’ISCIII i col·laboradora en aquesta investigació. Aquesta científica ha destacat que la nova variant presenta modificacions genètiques distintives, especialment a la proteïna VP1 de la càpsida viral.

Canvis genètics que potencien la infecció

Les mutacions detectades en aquesta nova variant han millorat notablement la capacitat del virus per adherir-se a molècules de sucres que faciliten la infecció. A més, aquests canvis han modificat les propietats antigèniques del patogen, permetent-li evadir el reconeixement del sistema immunitari i facilitar el desenvolupament de la infecció.

Les anàlisis comparatives revelen que aquesta versió del GII.17 presenta una capacitat més gran i versatilitat d’unió cel·lular que les variants asiàtiques C i D anteriors. Aquesta adaptació ha ampliat el rang de persones susceptibles a la infecció, contribuint decisivament a la seua ràpida expansió per Europa i Amèrica durant els últims dos anys.

L’estudi també ha revelat una troballa significativa: algunes de les mutacions adaptatives més rellevants ja s’estaven seleccionant a nivell intraindividual abans de propagar-se la població general. "La història de la variant GII.17 és un exemple de com els virus evolucionen per trobar noves oportunitats d’infecció; només entenent aquests mecanismes podrem anticipar-nos i evitar que es converteixin en grans epidèmies", ha assenyalat Fernández-García.

La importància de la vigilància genòmica global

Durant aquesta investigació, els científics han analitzat més de 1.400 genomes virals, tant recents com emmagatzemats en bases de dades internacionals. El treball ha inclòs genomes complets de norovirus GII.17 obtinguts a Espanya gràcies a la caracterització molecular de brots coordinada pel Centre Nacional de Microbiologia.

Els investigadors han examinat exhaustivament els patrons de diversificació global del virus a nivell genòmic, així com les mutacions específiques detectades a 511 virus durant una dècada de vigilància a Alemanya. L’estudi també ha aprofundit en la diversitat viral intrahoste i els processos adaptatius que han portat al predomini del GII.17.

Fernández-García ha subratllat que aquesta investigació demostra la crucial importància de la col·laboració internacional i la vigilància genòmica per comprendre l’evolució i adaptació dels virus, aspectes fonamentals per protegir eficaçment la salut pública. Així mateix, ha destacat que conèixer com petites mutacions a la proteïna VP1 afecten la capacitat del virus per infectar cèl·lules i evadir la immunitat natural podria contribuir al desenvolupament de vacunes més efectives i a l’anticipació de futures variants.