El Govern recorre al Suprem l'anul·lació de gran part del decret que blinda el català a l'escola

El Govern ha presentat un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència del TSJC que anul·lava parts significatives del decret de règim lingüístic educatiu que protegeix el català com a llengua vehicular a les escoles. 

Segons ha publicat el diari 'ARA', el recurs es va formalitzar el divendres passat en resposta a la decisió judicial que donava la raó a l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). L'argument central de la Generalitat sosté que establir el català com a llengua vehicular no implica necessàriament excloure el castellà.

El 10 de setembre passat va transcendir que el TSJC havia anul·lat diversos articles clau del decret de règim lingüístic educatiu de la Generalitat del 2024 i havia estimat parcialment el recurs contenciós administratiu presentat per l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya (AEB). En la sentència, el tribunal declarava nuls de ple dret els articles, o parts d'ells, 2, 4, 6, 7.2, 9.3b, 10, 18.a, 19, 24, 33 i 34.1 que, entre altres coses fixaven el català i l'aranès a la Vall d'Aran com a llengües normalment vehiculars i d'aprenentatge i com a llengües habituals en l'activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions.

En aquell moment, el Govern ja va dir que recorreria la sentència i va assegurar que l'executiu defensaria el model lingüístic de l'escola catalana "amb tota la contundència". Així ho va dir Illa, que ja va apuntar que emprendrien totes les mesures que considerin oportunes. També ho va apuntar la consellera d'Educació, Esther Niubó, que també va precisar en aquell moment que la sentència no tenia cap impacte a les aules perquè el decret no havia arribat a entrar en vigor perquè ja estava cautelarment suspès i que el que sí que hi ha vigent és la llei del 2022 per intentar blindar el català com a llengua vehicular.

Al novembre, però, el TSJC va decidir aixecar la suspensió cautelar del decret de règim lingüístic i Plataforma per la Llengua va demanar al Departament d’Educació que apliqués la part de la normativa que segueix en vigor, posant d’exemple la possibilitat de sancionar docents que no compleixen els projectes lingüístics de centre, així com el requisit de C2 de català per als nous professionals.