UNIVERSITATS
Maria Sabaté-Dalmau, cap del Cercle de Lingüística Aplicada: “Hem de demostrar el que a un home se li suposa”
És un grup d'investigació que fins fa tres anys no havia tingut cap dona al capdavant
El grup d’investigació, celebrant el seu trentè aniversari. - CLA
Maria Sabaté-Dalmau lidera des del 2023 el grup d’investigació consolidat i reconegut per la Generalitat denominat Cercle de Lingüística Aplicada. El grup va nàixer el 1995, de manera que l’any passat va celebrar el seu trentè aniversari, i en tota la seua història mai fins fa tres anys no havia tingut una dona al capdavant. “Ho vaig afrontar amb molta il·lusió i com un repte”, afirma, i detalla que el 1995 estava format per cinc persones i actualment són vint-i-dos, de les quals setze són dones (un 77,7%) i sis, homes.
En el departament de Filologia Anglesa, ara reconvertit en Llengües i Literatura Estrangeres, Sabaté-Dalmau va indicar que investiguen sobre “la llengua en una zona minoritzada” i sobre el rol de l’anglès i l’anglificació de la societat, així com sobre els processos d’internacionalització de la UdL.
En la seua història, ha aconseguit finançament per a quatre projectes (de tres anys cada un), el 2009, el 2014, el 2018 i el 2023, i optarà a la pròxima convocatòria, que sortirà aviat. La investigadora assenyala que quan va assumir el lideratge del grup va voler introduir la perspectiva de gènere amb diferents mesures.
Per exemple, “no programar reunions a les set de la tarda, que és l’hora de banyar els nens”, per poder conciliar, o reunir-se de forma telemàtica. “Apliquem totes les mesures del pla d’igualtat de la Universitat de Lleida”, incideix, i detalla que han incorporat la perspectiva de gènere i el llenguatge inclusiu en la docència i en la investigació, “que estava masculinitzada”, així com en les comunicacions internes i els tuits.
Creu que les dones “han hagut de picar molta pedra” per arribar al mateix punt que els homes i que han “de demostrar” habilitats o capacitats que a ells se’ls suposen. “No m’he sentit exclosa en cap moment, però hem de justificar-nos més”, ressalta, i ironitza amb el fet que existeixin rànquings de les investigadores amb publicacions de més impacte però no d’investigadors. A més, reivindica que és més difícil accedir a finançament amb projectes de lletres i humanitats.
