Una excavació arqueològica ‘avança’ fins al segle X l’edat de l’església de Sant Feliu de Barruera, a la Vall de Boí

La data oficial del primer moment constructiu de l’església romànica de Sant Feliu de Barruera es remunta al segle XI. Però segurament l’edifici és més antic. Almenys, el que els arqueòlegs han descobert penjat sota terra, just al costat de la façana nord del temple. El novembre passat van verificar les dades d’una prospecció prèvia amb georadar (similar a efectuar un TAC del subsol), tant a l’interior de l’església com als voltants, en una excavació que va treure a la llum les restes d’una nau de l’església enderrocada. A falta de més dades per datar amb precisió aquest temple primitiu, des de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural apunten a una església del segle X, o de la primera meitat del XI.

Aquesta intervenció arqueològica va ser el pas previ a la futura restauració integral de Sant Feliu, una de les joies del romànic de la Vall de Boí, que precisament el passat 30 de novembre va celebrar els 25 anys de la declaració del conjunt d’esglésies com a Patrimoni Mundial de la Unesco.

En aquest sentit, el temple de Barruera s’ha quedat a la cua a l’hora de beneficiar-se de grans projectes de restauració i difusió, a l’ombra de l’emblemàtica Sant Climent de Taüll. Fins ara. Des de la Generalitat assenyalen que “l’església presenta una sèrie de patologies (desplaçament cap a l’exterior de murs laterals, aixafament de la volta o esquerdes a l’absis central, murs laterals i del campanar) que obliguen a una actuació per assegurar-ne la pervivència i l’ús”. I apunten a dos tipus de causes possibles en l’origen d’aquestes patologies: “D’una banda, la intrusió d’aigües superficials o subterrànies que hauria debilitat la construcció i, de l’altra, la dissimilaritat constructiva dels fonaments, fruit de les successives reconstruccions i ampliacions del temple, que haurien produït assentaments diferencials (causant fissures, caigudes...) en determinades parts de l’edifici.”

D’aquesta forma, per avaluar l’estat dels fonaments es va emprendre aquesta intervenció arqueològica. L’objectiu era analitzar el seu estat i descartar la possibilitat que alguna de les patologies la causés que l’església hagués estat construïda sobre alguna estructura preexistent, la qual cosa finalment va confirmar l’excavació.

Primeres dades

Així, de les primeres dades obtingudes per l’equip arqueològic es desprèn que Sant Feliu, en la primera configuració, només posseïa una única nau. En una segona fase, possiblement entorn de les últimes dècades del segle XI o la primera meitat del XII, s’haurien adossat unes altres dos naus a un i altre costat de l’església primitiva.

D’altra banda, i de forma paral·lela a l’excavació, es va portar a terme una intervenció de repàs i reparació puntual de la coberta del temple per controlar les filtracions d’aigua, que afecten especialment la capçalera de l’edifici.

Aquests sensors s’encarregaran de mesurar tant les variables ambientals (temperatura, humitat...) com l’estabilitat de les estructures per comprovar si es mantenen els desplaçaments dels murs i si les esquerdes estan actives o estabilitzades. També s’han instal·lat dos sondes (aigües avall i amunt de l’església) per mesurar la fluctuació del nivell freàtic.