Històries de dones medievals: l’escriptora Elisenda Albertí reivindica el paper d’aquestes protagonistes “invisibilitzades” i fins i tot “perseguides”

L’editora i escriptora Elisenda Albertí ha publicat el llibre Catalanes medievals (Albertí Editor), en el qual posa en relleu la història de 26 dones de l’edat mitjana, entre les quals lleidatanes, que van des de nobles a llevadores, pageses o acusades de bruixeria. L’objectiu és reivindicar el seu paper després de ser “invisibilitzades” i fins i tot “perseguides” a l’estar avançades a la seua època.

Al llibre, Albertí destaca que les dones van tenir una importància vital, no només en l’àmbit domèstic, ja que moltes van tenir una “participació activa” en l’àmbit cultural, polític, científic i comercial, malgrat que eren relegades a un paper “irrellevant”. Amb les 26 històries, l’autora vol donar a conèixer els esforços de dones que van fundar hospitals, monestirs i escoles, van impulsar la construcció de castells o fortaleses i fins i tot van acompanyar els seus marits a la guerra. “No es van limitar a ser simples espectadores de la història, sinó que també volen ser protagonistes malgrat viure al pitjor món imaginable per a la condició femenina”, remarca Albertí.

Entre les lleidatanes referents a l’edat mitjana, s’inclou la pallaresa Valentina Guarner, acusada de bruixeria. Va ser jutjada a Lleida el 1485 i condemnada a morir ofegada al riu Segre i posteriorment cremada davant la Paeria. També Arsenda d’Àger, dona d’Arnau Mir de Tost, i Ermessenda de Castellbò, una precursora i defensora de l’emancipació femenina i que va ser acusada de càtara.

En aquest volum els lectors també podran trobar Elisenda de Sant Climent, mare de la reina Rocaia de Tunísia i portadora del Sant Drap a Lleida; Llúcia de la Marca, comtessa del Pallars Sobirà; Guinedilda, la primera pobladora de la ciutat de Cervera, i Aldonça de Bellera, abanderada de la resistència pacífica des del Castell de Rialp.

“Quan parlem de les dones, malgrat ser el 50 per cent de la població, sembla que no hagin existit però també en l’època medieval van ser molt importants en diferents àmbits”, defensa.

Així, l’autora també recorda que moltes van ser “perseguides perquè no tocava tenir la mentalitat que tenien” i considera fonamental conèixer la seua història “perquè no quedin en l’oblit”.

“És fonamental parlar-ne perquè no quedin en l’oblit”

Elisenda Albertí publica una segona edició de Catalanes medievals, deu anys després de la primera, en la qual s’inclou nova informació i canvis.

De la primera condemnada per bruixeria a una referent de l’art

Colonitzadores, propietàries, heroïnes, bruixes, escriptores, aristòcrates. Són les protagonistes de Catalanes medievals. Destaca Sança de Camins, la primera dona de Catalunya condemnada per bruixeria el 1419, de la qual es tingui constància documental, i que era llevadora. No falten les abadesses Emma de Barcelona i Ingilberga. De la primera es va fer una pel·lícula d’Antonio Chavarrías amb escenes rodades a la Seu Vella. Es recull el llegat d’altres precursores de l’època com Elisava, artista i brodadora que va donar nom a la primera escola de disseny que es va inaugurar a Espanya, situada a Barcelona.