Bitllets i monedes: una garantia en temps digitals

Malgrat l’avenç imparable dels pagaments amb targeta, aplicacions mòbils i transferències instantànies, l’efectiu continua tenint un paper rellevant en l’economia quotidiana. Per a moltes persones, especialment col·lectius vulnerables, gent gran o habitants de zones amb menys digitalització, els diners físics segueixen sent el mètode de pagament més accessible, ja que no requereixen compte bancari ni connexió a internet. A més, segons assenyalen analistes de Funcas en un estudi recent, l’efectiu també aporta estabilitat al sistema de pagaments perquè permet continuar comprant quan fallen les xarxes o els terminals electrònics.

Aquest valor s’ha tornat especialment visible en un context de creixent dependència tecnològica. Episodis com apagades o incidències en infraestructures digitals han posat de manifest els riscos d’un sistema completament digitalitzat. L’efectiu, a més, manté avantatges en termes de privacitat i control de la despesa, ja que les transaccions no deixen rastre digital i faciliten una gestió més clara dels diners disponibles.

Alguns països altament digitalitzats han començat a reaccionar davant aquesta vulnerabilitat. A Suècia, on només una de cada deu compres es paga amb diners físics, el banc central ha recomanat recentment que cada adult tingui a casa uns 1.000 corones sueques en efectiu —uns 90 euros— per afrontar una setmana de despeses essencials en cas d’interrupcions en els sistemes de pagament electrònic.

Altres estats també han fet passos per protegir l’ús dels diners en metàl·lic. A Suïssa, per exemple, un referèndum celebrat recentment ha incorporat a la constitució el dret de pagar amb bitllets i monedes, amb el suport de més del 73% dels votants. Aquest moviment s’afegeix a iniciatives semblants en altres països europeus i reforça la idea que, tot i l’avenç de la digitalització, l’efectiu continuarà sent una peça clau per garantir la seguretat i la continuïtat dels pagaments.