Els afectats per covid persistent exigeixen més atenció de la sanitat

“No volem ser pacients invisibles. No volem ser una subpandèmia oblidada. Estem cansats, però no callarem. Persistirem, perquè la malaltia persisteix. Perquè tenim dret a la salut. Perquè volem viure amb dignitat. Vides canviades, però no rendides.” Amb aquestes paraules va concloure ahir el manifest de l’associació Long Covid Lleida, que agrupa els lleidatans que pateixen covid persistent. Van instal·lar una parada a l’Eix Comercial, coincidint amb el dia internacional d’aquesta patologia, i van remarcar que “sortim al carrer per tornar a alçar la veu i recordar que continuem aquí, malalts i sense respostes”. A l’associació són una quarantena de persones, però hi ha molts més afectats.

Van recordar que el ministeri de Sanitat, el juliol del 2025, va reconèixer la covid persistent com una malaltia crònica, la qual cosa significa que requereix un seguiment mèdic a llarg termini, protocols assistencials específics, millor coordinació entre especialitats i Atenció Primària i més facilitat per accedir a baixes laborals o reconeixement de discapacitat. “Però seguim sense protocols clars, sense seguiment mèdic adequat i sense suport per viure amb dignitat”, van apuntar, i van incidir que “al territori lleidatà la situació és especialment preocupant”.

Cap canvi significatiu

“No hem vist cap canvi significatiu, no s’ha establert cap protocol i no se’ns ha convocat per a seguiment ni des de l’Atenció Primària ni des dels hospitals de referència. Ens sentim invisibles per a la sanitat pública de Lleida, mentre que veiem com a Barcelona sí que s’han fet passos endavant”, van assegurar.

També van denunciar que a Catalunya i l’Estat encara no hi ha un registre oficial de casos. “Sense dades, no hi ha planificació ni solucions. Després de tants anys, continuar sense saber quants som és inacceptable”, van remarcar en aquest sentit, i van relatar que “massa sovint es minimitzen els símptomes, es qüestiona la malaltia i s’obliga a tornar a la feina sense estar recuperats”. “Reclamem a les administracions responsabilitat, compromís i accions reals. Necessitem investigació i formació per als professionals”, van concloure.

Sis anys del confinament decretat per la pandèmia

Ahir es van complir sis anys del decret d’estat d’alarma del Govern central per la pandèmia provocada pel coronavirus, que va imposar un confinament obligatori per contenir la crisi sanitària. Al principi, es va anunciar per a quinze dies, però es va anar prolongant fins a sis vegades i finalment en va durar 98, fins al 21 de juny. No obstant, al Segrià es va prolongar durant gairebé tot el juliol. El primer cas a les comarques de Lleida es va produir a Castellserà. El confinament va deixar els carrers buits, centres educatius i establiments tancats i una sensació que el temps s’havia aturat, excepte per a les persones de col·lectius essencials i per al sector sanitari, que va afrontar la covid-19 primer gairebé sense coneixement sobre aquesta nova malaltia i amb una mica d’alleujament després de l’arribada de les vacunes. En tot cas, va acabar provocant un impacte psicològic en la població.