Ponent i Alt Pirineu, bastions del català malgrat el seu notable retrocés

L’ús habitual del català ha retrocedit a Ponent i Alt Pirineu i Aran, territoris on la llengua manté històricament una presència social més gran. Les dades territorialitzades de l’Enquesta d’Usos Língüístics de la població publicats al desembre reflecteixen una caiguda clara respecte a l’estudi anterior del 2018, encara que ambdós zones continuen situant-se entre les més catalanoparlants. A Ponent, el percentatge de població que utilitza exclusivament el català com a llengua habitual va passar del 57% el 2018 al 51,1% el 2023, la qual cosa va suposar un descens de gairebé sis punts en cinc anys. Malgrat aquesta caiguda, Lleida segueix sent un dels principals bastions del català, amb més de la meitat de la població que l’usa de forma quotidiana. El retrocés és encara més acusat a l’Alt Pirineu i Aran, on l’ús exclusiu del català va baixar del 58,8% al 50,5%, una caiguda de més de vuit punts. Malgrat això, el territori pirinenc va continuar registrant alguns dels nivells més elevats d’ús de la llengua en la vida diària.

L’enquesta divideix Catalunya en quatre àrees sociolingüístiques segons característiques demogràfiques i d’ús de la llengua. El primer grup, format per Terres de l’Ebre, centre i Alt Pirineu, reuneix els territoris amb més presència del català i una alta proporció de població nascuda a Catalunya (68%). El segon grup inclou Ponent i les comarques de Girona, on l’ús i coneixement del català també estan per sobre de la mitjana, encara que amb una presència de població estrangera més gran (més del 25%). El tercer grup l’integren Camp de Tarragona i Penedès, on el català s’utilitza per sobre de la mitjana catalana, però el castellà és la llengua predominant. Finalment, l’àrea metropolitana de Barcelona forma el quart grup i se situa per sota de la mitjana, amb un 24,7% com a llengua habitual única.