Rafael Ferreruela, oftalmòleg: «No hi ha res que puguem fer per impedir que pugi la pressió de l'ull»

Entrevista publicada el 14 de març de 2026

El doctor Rafael Ferreruela, un dels referents en oftalmologia a Lleida amb més de 40 anys de trajectòria i fundador d’ILO Oftalmologia, comparteix la seua visió professional sobre aquesta malaltia silenciosa que afecta a Espanya al voltant d’1,1 milions de persones.

En què consisteix el glaucoma?

El glaucoma, com a definició, és una alteració en el nervi òptic, que és el que condueix la llum i la visió al cervell. És una alteració produïda per canvis que es produeixen allà, per falta de sang o de reg sanguini en aquesta zona. Existeixen dos tipus de glaucomes: l’agut i el crònic. 

El primer s'anomena glaucoma agut i es dona especialment en persones grans i hipermètrops. Consisteix en una pujada sobtada de pressió a l'ull. En el glaucoma agut hi ha un dolor terrible, dels dolors més forts que hi ha. Fins i tot se l'anomenava el "dolor en clau". Però aquest tipus de glaucoma pràcticament ha desaparegut, almenys a Occident, perquè el detectem molt abans i és senzill d'identificar a temps. Els oftalmòlegs tenim un làser amb el qual, fent un petit tret a l'iris, es crea una comunicació entre dues zones de l'ull perquè passi el líquid. Jo a vegades ho comparo amb quan en una porta es fa un forat per a una gatera perquè passi un ratolí. Abans eren molt freqüents; ara crec que els oftalmòlegs joves que fan l'especialitat no han vist un glaucoma agut mai.

L'altre tipus de glaucoma, que és el més freqüent, és el crònic, que va a poc a poc i no dona símptomes. És el més comú i el que existeix avui dia. Qui el té no se n'assabenta fins que està en una fase molt avançada. Per això se li posa una etiqueta que a mi em sembla exagerada, que és la de "ceguesa silenciosa". Per a mi, silenciosa seria quan t'apareix avui i en una setmana o un mes t'has quedat sense visió. El glaucoma dona temps.

Com es diagnostica si no dona símptomes?

Els signes que trobem quan un va a l'oftalmòleg solen ser la pressió de l'ull una mica alta. Per això molta gent associa la pressió amb el glaucoma. Després hi ha alteracions en els camps visuals i en el fons d'ull, on el nervi òptic comença a alterar-se. Científicament es diu que el glaucoma és una neuropatia òptica isquèmica.

Quines proves s’utilitzen per detectar-ho?

Avui dia hi ha proves com l'OCT, els camps visuals i les fotografies del nervi òptic. D'una visita a una altra, l'oftalmòleg compara els resultats i veu si hi ha evolució. Fins i tot les pròpies màquines ja fan comparacions automàtiques.

Quin és el tractament?

Principalment, les gotes, que són les encarregades de baixar la pressió de l'ull. Hi ha medicaments que diuen reforçar el nervi òptic, però el que realment funciona és baixar la pressió.

Si la pressió no es controla amb gotes, llavors es passa al tractament quirúrgic. La cirurgia consisteix a crear una mena de vàlvula d'escapament per al líquid de l'ull, com la vàlvula d'una olla a pressió. Abans es feien simplement forats per on sortia el líquid. Ara existeixen vàlvules més intel·ligents que regulen quant líquid passa.

Què ha de fer una persona que tingui antecedents familiars de glaucoma?

Les persones que tenen antecedents tenen un avantatge i un inconvenient. L'inconvenient és que tenen una mica més de risc de tenir glaucoma. I l'avantatge és que, com han tingut un familiar amb la malaltia, estan avisats. No és per tenir molta por, però sí per revisar-se, sobretot quan es té una certa edat. De totes maneres, tothom que va a una consulta d'oftalmologia, sigui pública o privada, sol tenir la pressió de l'ull mesurada per sistema.

¿Hi ha algun tractament innovador?

El tractament amb làser té molt interès. En el lloc per on passa el líquid es fan uns trets que poden ajudar a baixar la pressió de l'ull. No sempre funciona, però és innocu. Si baixa la pressió, bé; i si no baixa, no passa res. Això s'anomena trabeculoplàstia selectiva.

¿Com actua aquest làser exactament?

Actua sobre una mena de malla o filtre per on es drena el líquid de l'ull. Amb els anys, aquest filtre es va obstruint, com un colador. El làser actua com si el netegessis en diferents punts perquè torni a passar el líquid.

¿Cada quant han d'acudir a l'oftalmòleg els pacients amb glaucoma?

Depèn del cas. Si una persona té antecedents familiars, però tot està normal, pot revisar-se cada un o dos anys. Quan ja hi ha dany en el nervi òptic, les visites han de ser més freqüents per veure si hi ha evolució. Si la pressió està molt alta i s'inicia un tractament, es pot citar el pacient als quinze dies per comprovar si ha baixat. És l'oftalmòleg qui va ajustant la freqüència de les revisions segons com evolucioni el pacient.

¿Els pacients amb glaucoma poden fer vida normal?

Completament normal. No hi ha res concret que un pugui evitar per impedir que pugi la pressió, encara que sempre és aconsellable portar una vida saludable.

¿Quin percentatge de pacients acaba perdent la visió?

Jo crec que bastants pocs, almenys al nostre país, on el nivell de medicina és alt. En canvi, en altres llocs la situació és diferent. Jo vaig cada any a Dakar, on tenim una clínica per atendre pacients dins d'un programa de cooperació, i allà veiem molts més casos. La proporció de glaucoma és molt més alta en la població negra i apareix a edats més joves. A més, molts pacients no tenen mitjans per comprar les gotes o viuen lluny d'hospitals.

¿Existeix una edat a partir de la qual el risc de glaucoma és major?

Pot aparèixer a qualsevol edat, fins i tot des del naixement, el que s'anomena glaucoma congènit. Però a la pràctica sol detectar-se més a partir dels 45 o 50 anys, quan comença a aparèixer la vista cansada.

¿Quina diferència hi ha entre el glaucoma agut i el crònic?

En el cas de glaucoma agut, hi ha un lloc per on se'n va el líquid de l'ull i de sobte es tanca. És com una porta que es tanca de cop per un corrent d'aire. Per evitar-ho, es fa un petit forat amb làser a l'iris, com la gatera que esmentava abans. Pel que fa al glaucoma crònic, el filtre per on es drena el líquid està obert, però existeix una malla que amb els anys es va obstruint i dificulta el pas del líquid.

En els últims anys es parla molt d'un augment de la miopia entre la població, sobretot jove. ¿A què es deu?

Pot influir l'ús de pantalles i el fet de mirar molt de prop en lloc de mirar lluny, a l'horitzó. També passa que avui afinem molt més en el diagnòstic. Abans una persona podia tenir mitja diòptria o una diòptria i no es mirava perquè veia prou bé. En qualsevol cas, sempre recomano una cosa molt senzilla: quan s'està mirant una pantalla, aixecar la vista de tant en tant, mirar lluny i sortir a l'aire lliure.

¿El glaucoma és més freqüent en persones amb problemes de visió?

L'ull hipermètrope és un ull més petit i amb els espais interns més reduïts. Per això l'hipermètrope és més propens al glaucoma agut, que també s'anomena d'angle tancat. L'ull miop és més gran i té més espai; per tant, té més tendència al glaucoma crònic, és a dir, d'angle obert.

¿Creu que són útils les campanyes per prevenir el glaucoma?

Sempre és bo prevenir. En alguns països, com a Dakar, organitzem revisions gratuïtes en aquestes dates i hi acudeix molta gent que mai s'ha visitat. No obstant això, en llocs on ja existeix un seguiment oftalmològic habitual, una sola visita en una campanya no sempre permet diagnosticar un glaucoma si el cas és dubtós. Per això el diagnòstic ha de fer-se amb cura i amb el control adequat.