Això és el que diu la psicologia sobre asseure’s sempre al mateix lloc del sofà

Mantenir una posició fixa al sofà revela aspectes rellevants de la personalitat i l’equilibri emocional de les persones. Els especialistes en psicologia conductual relacionen aquesta tendència amb mecanismes de recerca d’estabilitat, control de l’entorn i confort psicològic. Per a la majoria constitueix un costum automàtic, encara que en altres casos manifesta necessitats més complexes vinculades a l’ordre, l’estructura o fins i tot l’ansietat davant els canvis. Aquest comportament, freqüent en nombroses llars espanyoles, ha captat l’atenció d’experts en psicologia ambiental, que expliquen que els espais quotidians es converteixen en extensions de la nostra pròpia identitat.

«Quan una persona elegeix repetidament el mateix lloc del sofà, està establint una microrutina que li proporciona sensació de predictibilitat i seguretat», expliquen els experts. Aquesta conducta pot interpretar-se des de múltiples perspectives, des de la simple preferència física fins manifestacions de patrons psicològics més profunds relacionats amb la territorialitat humana. Les investigacions recents en el camp del comportament indiquen que les rutines espacials funcionen com a àncores emocionals per a moltes persones, especialment en un context on la incertesa i els canvis constants generen nivells creixents d’ansietat.

Aquest fenomen, encara que aparentment trivial, ofereix una finestra per comprendre millor com gestionem la nostra necessitat d’estabilitat en un món cada vegada més impredictible. Els experts assenyalen que aquesta conducta s’ha intensificat en els últims anys, particularment després de períodes de confinament i restriccions sanitàries viscuts a Espanya. Una de les explicacions més habituals per a aquest comportament és la recerca de control i estabilitat en l’entorn immediat.

La recerca d’ordre predictible en l’entorn familiar

«Mantenir una posició fixa en espais familiars com el sofà proporciona una sensació d’ordre predictible en un món que moltes vegades escapa al nostre control», assenyala María Rodríguez, psicòloga especialitzada en conductes habituals. Aquesta tendència sol ser més pronunciada en persones amb trets perfeccionistes o que han experimentat situacions d’inestabilitat emocional o vital. D’altra banda, aquest comportament també pot interpretar-se simplement com un hàbit o automatisme desenvolupat amb el temps.

El cervell humà tendeix a economitzar energia establint rutines, i l’elecció del mateix lloc pot ser simplement el resultat d’una preferència que s’ha reforçat amb la repetició, sense necessitat de tenir una significació psicològica profunda. «El nostre cervell crea dreceres mentals per a les decisions quotidianes, permetent-nos destinar recursos cognitius a assumptes més complexos,» expliquen els neurocientífics.

El paper de la territorialitat en el comportament domèstic

El concepte de territorialitat també exerceix un paper important en aquest fenomen. Des d’una perspectiva evolutiva, els éssers humans tendeixen a establir i defensar espais que consideren propis. En el context domèstic, això es tradueix en la demarcació de zones personals dins d’espais compartits. «És una manera primitiva d’establir jerarquies i definir límits espacials», assenyalen els experts en psicologia evolutiva. Aquesta necessitat territorial es manifesta especialment en llars on conviuen diverses persones.

Vincles emocionals amb espais concrets de la llar

Un aspecte rellevant d’aquest comportament és l’associació emocional que pot desenvolupar-se amb determinats espais. Les persones solen vincular llocs específics amb estats emocionals o records particulars, ja sigui conscientment o no. Aquesta vinculació emocional es construeix a través de la repetició d’experiències positives al mateix lloc, creant el que els psicòlegs denominen «ancoratges espacials». Amb el temps, el simple fet d’asseure’s en aquest lloc específic pot activar automàticament sensacions de benestar i relaxació.

Els estudis sobre psicologia ambiental demostren que aquests patrons espacials contribueixen significativament al nostre sentit de pertinença i seguretat a la llar. En casos més específics, la insistència a ocupar sempre el mateix lloc pot indicar cert grau de rigidesa cognitiva o dificultat per adaptar-se als canvis. Aquesta característica és més comuna en persones amb tendència a l’ansietat o amb trastorns de l’espectre obsessivocompulsiu.

Indicadors que l’hàbit podria requerir atenció

Encara que generalment aquesta conducta és inofensiva, existeixen alguns senyals que podrien indicar que l’hàbit reflecteix patrons més rígids que podrien requerir atenció. Entre aquests senyals destaquen l’ansietat excessiva quan una altra persona ocupa "el nostre lloc", la incapacitat per a disfrutar d’una activitat si no s’està al lloc habitual, o la generalització d’aquesta necessitat a múltiples contextos fora de la llar.

Els experts assenyalen que si aquest comportament s’acompanya de malestar significatiu en veure’s obligat a canviar, podria formar part d’un patró més ampli de rigidesa conductual que mereixeria ser avaluat professionalment. És important destacar que aquests patrons poden intensificar-se en períodes d’estrès o incertesa. Si bé aquest comportament rarament requereix intervenció, algunes persones poden sentir-se incòmodes amb la seua pròpia rigidesa o la de familiars propers.

Estratègies per flexibilitzar els patrons espacials

Els experts suggereixen experimentar amb diferents llocs del sofà durant una setmana, registrant les sensacions i pensaments que sorgeixen. Aquest simple exercici d’autoobservació pot proporcionar informació valuosa sobre els nostres patrons de comportament i necessitats emocionals. A més, compartir espais de forma més equitativa a la llar pot millorar la convivència i reduir tensions relacionades amb la territorialitat.

La territorialitat humana és un concepte fonamental en la psicologia evolutiva i l’etologia aplicada al comportament humà. Es refereix a la tendència innata dels individus a establir, marcar i defensar espais que consideren propis. Aquest comportament, heretat dels nostres avantpassats, servia originalment per garantir l’accés a recursos vitals i protecció davant amenaces.

Manifestacions contemporànies de la territorialitat domèstica

En el context contemporani, la territorialitat es manifesta de formes més subtils però igualment significatives. A la llar, cada membre de la família tendeix a establir zones personals on se sent més còmode i segur. El sofà, com a espai central de reunió i descans, es converteix freqüentment en un territori negociat entre els convivents. Els estudis de psicologia ambiental demostren que respectar aquests espais personals dins de la llar contribueix al benestar psicològic i redueix conflictes.

Aquesta necessitat d’espai personal varia considerablement entre cultures i persones. Alguns individus requereixen límits espacials més definits, mentre que d’altres mostren més flexibilitat. Factors com la personalitat, les experiències prèvies i el nivell d’estrès influeixen en la intensitat amb què manifestem aquestes conductes territorials en els nostres espais quotidians.

La influència de l’edat en les preferències espacials

L’edat exerceix un paper rellevant en la manifestació de rutines espacials i preferències d’ubicació. Els estudis gerontològics indiquen que les persones grans tendeixen a mostrar més consistència en les seues eleccions espacials, la qual cosa pot relacionar-se tant amb necessitats físiques (com a proximitat a fonts de llum o facilitat per aixecar-se) com amb la importància més gran que les rutines adquireixen amb l’edat. En infants i adolescents, aquestes preferències espacials també s’observen, encara que amb diferent motivació i menor rigidesa.