Els castells més "bonics i èpics" de pobles de Lleida, assenyalats per National Geographic
La seua revista de viatges destaca diverses construccions medievals que han romàs com a testimonis silenciosos de mil anys d’història

El castell de Mur.
La prestigiosa publicació National Geographic ha posat el focus en una província espanyola el patrimoni medieval de la qual roman vigent com a testimoni viu de batalles, setges i conquestes. La seua revista Viajes ha seleccionat diversos castells que qualifica com "bonics i èpics" en diferents municipis de Lleida, construccions que mantenen la seua postura altiva com a silenciosos vigilants dels pobles que van créixer sota la seua protecció.
Aquests monuments històrics s’erigeixen com a testimonis dels últims deu segles de confrontacions entre regnes musulmans i cristians, a més de les disputes entre les cases nobiliàries catalanes. Segons la publicació nord-americana, pocs llocs ofereixen un registre tan fidedigne del passat medieval com aquestes fortaleses lleidatanes, que combinen arquitectura defensiva amb històries de llinatges nobiliaris.
El castell habitat des de fa segles
Entre totes les fortaleses destacades, el Castell de Montsonís presenta una particularitat única: segles després de la seua construcció, continua habitat pels seus propietaris, els Barons d’Albi, que l’utilitzen com a residència estival. Aquesta característica el converteix en el primer castell privat d’Espanya que permet visites al públic, obrint gran part de les seues instal·lacions per al gaudi de visitants nacionals i internacionals.
El recorregut per aquest lloc històric permet disfrutar de panoràmiques del poble de Montsonís, el riu Segre i la comarca de la Noguera. Entre els seus elements arquitectònics més destacats es troba la torre d’homenatge, el finestral gòtic de la façana principal i diverses estances com la cuina medieval, el forn de pa, un oratori privat i habitacions destinades a pelegrins.
Els visitants poden passejar per salons decorats amb armadures, banderes amb blasons, espases i escuts. Especial impacte causen les cadenes que pengen a les parets de la masmorra, la misteriosa habitació del fugitiu (amb finestra però sense porta) i un passadís secret que comunicava el celler amb el monestir de Salgar, ubicat a tres quilòmetres de distància.

El castell de Montsonís.
Les visites es complementen amb activitats especialment dissenyades per a infants que permeten conèixer com era la vida medieval, descobrint la indumentària de l’època, la història dels trobadors, provant sabors de la cuina medieval o aprenent tir amb arc. Fins i tot les instal·lacions poden llogar-se per a banquets, presentacions i rodatges cinematogràfics.
Aixecat al segle XI pel comte d’Urgell Ermengol II per contenir els sarraïns, el lloc va patir greus danys i reconstruccions durant les guerres contra Castella en el segle XIV, la Guerra dels Remensas del segle XV i la Guerra dels Segadors a mitjans del XVII. Gràcies a les rehabilitacions recents realitzades pels barons d’Albi, el castell es presenta com transportat des de l’Edat Mitjana.
Fortaleses que van canviar de funció militar a residencial
El Castell de La Floresta destaca per la seua conjunció d’estils arquitectònics: romànic, gòtic i renaixentista. Construït al segle XIII com a fortalesa a la comarca de Garrigues, va ser adaptat a mitjans del XVI com a residència nobiliària, evidenciant-se aquest canvi amb la incorporació de finestres a les gruixudes parets de l’edifici.
El conjunt consta de dos parts diferenciades: la planta destinada a habitatge, amb estances de dimensions generoses, i el sector nord on es van aixecar edificis annexos del segle XV, incloent l’església dedicada a San Blai. La torre quadrada amb merlets domina el lloc, on els visitants poden admirar la rica decoració dels sostres de fusta, els plafons policromats de guix i els escuts de famílies propietàries com els ducs de Cardona, els comtes de Pallars i els ducs de Medinaceli.
El castell amb forma de vaixell
A la comarca de Pallars Jussá es troba el Castell de Mur, solitari en un promontori rocós de 680 metres d’altura. Aquesta fortalesa del segle XI, juntament amb la veïna Col·legiata de Santa Maria de Mur, conforma un conjunt militar i religiós que sintetitza el poder feudal cristià en un territori fronterer acabat de conquerir als musulmans.
L’estructura triangular del castell, amb primes obertures als seus murs de 10 metres d’alt i 1,5 metres d’espessor, recorda la d’un vaixell. En un extrem es troba la torre mestra quadrada, i en l’altre emergeix la torre de l’homenatge de planta circular que s’eleva uns 16 metres, dividida en quatre pisos interiors amb finestres.
Construït en estil romànic sota la influència dels mestres llombards, l’edifici aprofita les formacions del massís rocós per convertir-lo en una talaia defensiva de primer ordre, que protegia al poblat de Mur, posteriorment abandonat durant l’Edat Mitjana.
La fortalesa de les campanes i el llegat templer
El Castell d’Os de Balaguer és conegut com 'el castell de les campanes’ per la curiosa col·lecció que guarda al seu interior. Aixecat pels sarraïns al segle IX per controlar la vall del riu Farfanya, el recinte va ser capturat en 1116 pel vescomte Guerau Ponç de Cabrera després d’una conquesta tan difícil que li va valer el malnom de malignum castrum, o 'la fortalesa maleïda'.
Per la seua part, el Castell de Gardeny representa un dels pocs testimonis del poder militar i religiós dels templers a Catalunya. Construït a la segona meitat del segle XII en un turó que domina una entrada a la ciutat de Lleida, l’estructura forma part de la ruta Domus Templi.
Recerques relacionades sobre castells medievals
El Castell de Montclar completa aquesta selecció com a peça clau en la lluita territorial entre cristians i musulmans des de finals del segle X. Protector del poble de Montclar, a la comarca d’Urgell, la fortalesa constitueix un interessant exemple del renaixement català gràcies a les modificacions realitzades en els segles XVI i XVII.
Encara que el castell és de propietat privada, es permeten les visites guiades que mostren l’amplitud de les seues estances, l’elegància de l’escala que comunica amb la planta noble i l’estètica de la sala de música, el menjador, la biblioteca o l’habitació principal. Detalls com la col·lecció d’armadures, els mobles d’època i la llotja de l’església per a la noblesa permeten comprendre la llarga història d’aquest castell lleidatà.