S’ha tornat a escriure un crim

Si hi ha una sèrie que ha estat determinant en el gènere detectivesc casual contemporani, aquesta és S’ha escrit un crim (1984). Com ja vam comentar la setmana passada en aquesta mateixa secció, la ficció estava protagonitzada per l’entranyable Jessica Fletcher (Angela Lansbury), una escriptora de novel·les de misteri que resolia crims reals sota una ambientació més familiar que fosca. Creada per David Logan (Lost Christmas, El ladrón de joyas), la comèdia dramàtica d’intriga que analitzem en aquesta ocasió segueix exactament el mateix patró, intercanviant Fletcher per una professora de literatura britànica jubilada anomenada Harry Wild (Jane Seymour) a qui resulta inevitable interferir en els casos assignats al seu fill Charlie (Kevin Ryan), inspector de la policia irlandesa. A l’equip se suma Fergus Reid (Rohan Nedd), un estudiant de secundària una mica rebel i amb algunes habilitats tecnològiques que, per coses de la vida, ha anat forjant un estret vincle maternofilial amb Harry des de l’inici del xou després de la seua primera –i desafortunada– trobada. Amb un to lleuger, fins i tot humorístic, els crims es van resolent a mesura que s’aprofundeix en les relacions interpersonals dels personatges principals –hi ha temps fins i tot perquè Harry es dediqui a esbrinar on es troba el seu actual amor, Harry Benedict (Lochlann O’Mearáin)–, fet que aporta una certa millora respecte a clàssics com el que hem comentat a l’inici d’aquestes línies. Si estem disposats a creure’ns que un professional com Charlie sempre es veu obligat a recórrer a l’ajuda d’una aficionada com la seua mare, obviant a més el fet que els casos no destaquen precisament per la seua complexitat, ens trobem una cinta entretinguda i amable el principal encant de la qual resideix en els protagonistes. Sobretot, en el carisma que desprèn Seymour, única raó que trobo perquè la sèrie hagi durat tantes temporades. Perquè juntament amb les picades d’ullet a la literatura anglesa i algun gir de guió inesperat, no hi ha res més per rascar. A l’estil de produccions similars com Agatha Raisin (2014), protagonitzada per Ashley Jensen, els misteris –i la seua forma de resoldre’s– són només l’excusa per estirar la trama i que brilli la seua estrella. Amb una durada aproximada de 45 minuts, les sis parts d’aquesta entrega poden ser una bona opció per evadir-se en aquest –sufocant– període estival.