lectura reportatges

Si volen conservar la salut desterrin la por i la ira de la seva vida. El psiquiatre Antonio García-Castrillón Sales localitza en aquestes dos emocions tòxiques que ens acompanyen des de la infantesa l’origen del 90 per cent de les malalties orgàniques i mentals que patim avui dia. El doctor Castrillón alerta de la gravetat i les conseqüències que té per a la nostra salut i la de la humanitat no despertar les consciències individuals i col·lectives. La seva trajectòria professional dóna credibilitat a conceptes sovint relacionats amb les mal anomenades medicines alternatives i que ell descriu com a complementàries.

Fer música, dansa, futbol o anglès són algunes de les activitats extraescolars més comunes però no són les úniques. Des de fa uns mesos, els nens i nenes de Lleida majors de set anys ja poden aprendre a cuinar al sortir de l’escola. Visitem el Projecte Xef, del jove cuiner Carlos Palomera.

L'estudi de disseny gràfic 131.GD està nominat als premis internacionals Laus de tipografia experimental del FAD

Quedar-se a l’atur va ser el punt d’inflexió de l’Anna Terés, una lleidatana de Castelló de Farfanya que viu amb la seva família a Logronyo i que té un dels 20 millors blogs espanyols: annarecetasfaciles.com. Amb el Premi Millor Bloc Gastronòmic de #20blogs encara recent, va venir a l’Aplec del Caragol. En tres anys que fa que va començar amb el seu blog s’ha convertit en una de les gastroblogueres més conegudes. Entre els seus perfils de xarxes i el canal de Youtube suma més de quatre milions de seguidors, un caramelet per al Google Adds.

La Sònia Morell parla de l’estil de vestir i dels armaris amb la profunditat que podria emprar un terapeuta. N’hi ha que paren molta atenció o poca al seu look però pocs saben ser coherents entre qui són i com vesteixen, sobretot en l'adolescència. Aquesta és una entrevista a una assessora d'estil de Golmés que vol ajudar la gent a brillar per dintre i per fora. La Sònia es desprèn de la frivolitat associada al món del personal shopper per posar foco en el fenomen de les dones invisibles.

Alec Wainman vivia a Londres quan el 1936 va allistar-se a la Unitat Mèdica Britànica amb la idea de viatjar a Espanya i donar suport a la lluita contra el feixisme. Vuitanta anys més tard l’editorial Milenio publica ‘Almas vivas’, les fotos que va fer durant dos anys amb la seua Leica a la rereguarda del front republicà.

El budisme tibetà, estèticament, és molt cridaner als ulls occidentals: decoracions coloristes i monjos amb el cap rapat vestits amb túniques granades. Si aparquem l’estètica hi trobem una comunitat que ha trobat un camí cap al benestar i la pau personal a través de l’alliberament de la ment. També a Lleida.

L’Oriol i el Javier miraven el Dakar a la televisió quan van descobrir que existia el Panda Raid, el germà petit d’aquesta cursa extrema. Es van animar i al cap d’uns mesos ja tenien un cotxe per recórrer el desert. A la motxilla, algun recanvi i poca roba per estalviar pes. Tan poca que en van haver de comprar al Marroc.

És d’aquells personatges que no s’estilen als mitjans de comunicació de masses, d’aquells que no criden sinó que escolten, raonen i proposen amb un to de veu que sembla impossible que es pugui alterar. Amb un català impecable, el madrileny David Trueba presenta la seua darrera novel·la, Tierra de campo, en la qual repassa una generació a través de la vida d'una estrella de rock en hores baixes. Es va llicenciar en Periodisme i es guanya la vida com a escriptor, articulista i cineasta. Recentment, va participar en la darrera Setmana de loa Comunicació de la Universitat de Lleida.

El cos no és un conjunt de necessitats, sinó un conjunt en si. A l’espai de salut Equilibrium de Lleida ens proposen cuidar-nos des d’una perspectiva global. Fent exercici segons les nostres possibilitats, menjant segons les necessitats, preguntant-nos sobre els motius dels nostres objectius i sent conscients de qui som, on som, què fem i com ho fem.

‘Orígens’ és emoció al 100%. Cada gest dels actors, cada paraula, cada mirada d’aquest curtmetratge, ens transporta a l’interior de dues vides paral·leles en les quals tot gira al voltant de la memòria i el pes de la família, de les decisions que prenem al llarg de la vida i les seves conseqüències.

Ara fa vint anys, Emili Bayo va publicar la seua òpera prima, ‘Traïdors i covards’. Sense ser-ne gaire conscient, va fer història. Per primera vegada, Lleida es convertia en escenari d’una novel·la. Des d’aleshores, s’ha consolidat com un narrador amb veu pròpia a la literatura catalana actual. El 2015 va guanyar el premi Crims de Tinta amb ‘Puta pasta’, que va ser un dels més venuts per Sant Jordi. Lluny d’acomodar-se, enguany s’ha estrenat com a novel·lista en castellà amb ‘Tan tuyo como tu muerte’.

Prop d’un centenar de persones han participat durant mesos en la producció de l’òpera ‘Goyescas’. Una gran obra amb accent lleidatà a la qual hem seguit la pista per veure-la créixer. Què hi ha darrere de l’obra d’Enric Granados que s’estrena avui al teatre de la Llotja?

Canviar l’habitació del nen quan fa la Primera Comunió, reservar la taula del menjador per als dies festius i de celebracions, pintar cada estança de casa d’un color diferent i, a poder ser, a conjunt amb els mobles i les cortines, que a la vegada es coordinen amb la vànova... Aquestes normes decoratives i socials no escrites formen part d’una generació que continua tenint una saleta per als dies de cada dia i el menjador tancat. Ara, les tendències van per una altra banda, canvien com ho fa la societat.

Des que es va independitzar de França als anys seixanta, la República Centreafricana viu en un joc de trons permanent entre les més de noranta ètnies que en formen part. Alberto Torrescalles i Berta Mendiguren combinen les mirades cinematogràfica i l’antropològica en el documental ‘Los párpados cerrados de Centroáfrica’ (Fascina Producciones 2016), una aproximació rigorosa a la realitat del país africà. Convidats pel Centre de Cooperació Internacional de la UdL han estat a Lleida per presentar la pel·lícula i debatre amb el públic.

Aquesta és la segona part d’una història inacabada. La d’un comerç ubicat al carrer la Palma, al cor de Lleida. La història d’una sabateria artesana, un lloc petit amb gran quantitat de pots de betum a l’aparador. Durant anys, cada matí, l’Estefania es creuava amb el senyor que obria la sabateria artesana fins que un dia ja no va alçar la persiana. Ara acaba d’inaugurar una llibreria de segona mà al Centre Històric i, en homenatge als petits comerços de tota la vida, l’ha batejada amb el nom de ‘La Sabateria’.

Amb només tretze anys, Clara Viñals ja tenia un grup amb unes companyes de l’institut. Sembla tímida, però a l’escenari va trobar el seu hàbitat. Ara és l’ànima i la veu de Renaldo & Clara. ‘Els afores’, el seu nou disc, consolida aquest projecte artístic de “pop dens”, en paraules de la compositora dels temes, que canta en un català desacomplexadament de Lleida que té més èxit i ressò a Barcelona que a casa. “No ha estat mai un problema, l’accent: els resulta exòtic i, fins i tot, m’han dit que les cançons tenen un aire afrancesat, cosa que em fa molta gràcia.”

Els segles XVIII i XIX i principis del XX eren temps d’aparences. La vestimenta femenina era una extensió de l’èxit dels marits burgesos, mentre que les classes populars se cenyien a teixits soferts i còmodes per treballar al camp. A poc a poc, la moda es democratitza. Aquesta evolució dels armaris lleidatans es recull a l’exposició ‘Vestir la moda’.

El Castell del Remei és un emplaçament idíl·lic on moltes parelles de la província de Lleida es donen el “sí, vull”. És una de les marques de vi amb més tradició de Catalunya i Espanya que, després d’una època confusa, reprèn el vol de la mà de Tomàs Cusiné abraçant tot el que ha fet forts els productes de la que va ser la finca de regadiu més gran de Catalunya, beneficiada pel Canal d’Urgell.

Vivien a bord d’un avió. Seguien el mundial de motocròs per a grans marques internacionals. Però aquesta vida tan aparentment glamurosa no els omplia i la parella de fotògrafs barcelonins formada per Sara Gutiérrez i Miquel Àngel Queralt va decidir deixar-ho tot per fer realitat el seu somni: anar-se’n a viure a la muntanya per cuidar cabres i fer formatge.

Cada generació té els seus referents i les seues dèries. Els amants de la música rap nascuts amb el canvi de segle han descobert el món a través d’internet i es connecten a través de les xarxes. Queden al carrer, improvisen rimes, graven temes i fins tot organitzen ‘batalles de galls’ que atreuen desenes d’adolescents.

Dies de neu i elegància a Nova York. El fotògraf lleidatà Xavi Menós no s’ha perdut cap de les grans desfilades de la Fashion Week, tot un gran espectacle sobre la passarel·la que marcarà tendència arreu del món. Descobrim els detalls que fan d’una –aparentment– simple peça de roba una sofisticada obra d’art.

És d’aquelles persones que no t’imagines enfadada. No el coneixem prou per saber del cert que no amaga una bèstia plena d’ira, ens basem en el seu caràcter afable i en com interpreta el món als articles que signa al ‘Lectura’ i les tres novel·les que ha publicat fins ara. La darrera, ‘La nit de les oques’, va guanyar el 25è Premi Ciutat de Badalona de novel·la. Una mena de mirall introspectiu en el qual Roure torna a l’existencialisme més primari. Un seguit de records i reflexions en forma de càpsules que ens van dibuixant un personatge turmentat pel sentit estèril que a voltes té la vida.