LLEIDA

Sinceritat és una de les etiquetes que els queda més bé, per això i molt més la prestigiosa revista musical  Mondosonoro va decidir que 45 cerebros y un corazón (Finaestampa) era el millor disc espanyol de l’any. El primer llarg del duet barceloní Maria Arnal i Marcel Bagés és una proposta que no és fàcil de classificar. Han dut a bon port la idea de trencar esquemes a partir d’experimentar sense complexos sobre una base de sons tradicionals. Són un dels plats forts del festival MUD de Lleida: toquen al Cafè del Teatre dijous que ve.

A moltes famílies pageses els més veterans recorden que l’aigua s’anava a buscar a la font i el tros es llaurava amb mula. Perquè això no s’oblidi a Alcarràs han obert el Centre d’Interpretació de la Pagesia, una col·lecció de centenars d’eines per explicar a les generacions més joves el món anterior a la llum elèctrica, l’aigua potable. els tractors i internet.

L’Alba Minguella dissenya la primera pell de les núvies per al dia de la seva boda. Cus vestits des de i per a la senzillesa de la feminitat. La fusió entre les seves creacions, la personalitat i la silueta de la dona és tan perfecta que a vegades resulta impossible posar-hi l’etiqueta. Així que els vestits surten del seu Atelier de Tàrrega sense firmar, cosa que diu molt d’aquesta jove dissenyadora de vestits de núvia i de convidades que, després de quatre anys d’aventura artística i empresarial en solitari, diu que ara comença a veure la llum i riu quan assegura que ja és primera opció de moltes núvies.

Tenia funció al Teatre Foment de Juneda i hi va arribar a mitja tarda. Sergi López necessitava fer-se amb l’espai, calcular les mesures de l’escenari i pactar els llums amb la tècnica de la sala. Va pujar a l’escenari per recitar, moure’s, aturar-se i pensar, corregir les passes per col·locar-se sota el focus idoni, tornar enrere, fregar-se la cara amb les mans, mirar l’infinit i pensar en veu alta mentre va dient que sí amb el cap. Actor de cinema i teatre, viu a Vilanova i la Geltrú i s’escapa a França sempre que el truquen per treballar-hi. Els seus papers més populars al cinema català i espanyol dels darrers deu anys ens han ofert un personatge dur i violent, una mirada freda que contrasta amb els papers de bon jan amb els quals va començar la seua carrera cinematogràfica.

Quinze mil noms són molts noms. Molta gent. Conxita Mir, Gabriel Ramon-Molins i Albert Rafael Cots els han recollit en un llibre publicat per Pagès Editors i l’Institut d’Estudis Ilerdencs que evidencia la terrible repressió exercida a través la justícia militar pel règim franquista després de la Guerra Civil. Prop de 15.000 persones només a les comarques de Lleida. La por s’estenia com una taca d’oli. Afusellats, empresonats, exiliats, multats... Tothom era culpable fins que no es demostrava el contrari.

Arlo és la darrera banda en la qual militen Xavi Roma i Jaume Piqué, dos dels músics amb la trajectòria més dilatada de les terres de Lleida que han deixat la seua empremta en grups com Rosas Rojas o Crazy Notes. Sempre han tocat de peus a terra i creen, assagen, graven, proven i pugen a l’escenari perquè els agrada, perquè la vida no seria el mateix sense les seues dosis de rock and roll. El proper 3 de febrer presenten ‘Fuera del tiempo’, el seu segon treball, dins el marc del festival Mud al Cafè del Teatre de Lleida.

Esmorza amanida i tot el que li vingui de gust, sempre que sigui verdura, hortalissa i fruita seca. Sobretot s’ho menja cru. Si no va de ventre almenys cinc cops al dia, es preocupa, però no va al metge. Mai. Ell mana sobre el seu cos i la seva raó, controla les emocions i continua el camí de la salut. Ha desterrat la malaltia de la seva vida, solament així aconseguirà complir els cent anys i podrà convertir-se en l’eremita que vol ser, com el seu mestre, Llum de la Selva. Coneixem la persona que dóna vida al famós herbolari Albert Rami.

Facebook, Google, Intel, Airbnb o Uber són algunes de les empreses que tenen la seva seu principal a Silicon Valley, a Califòrnia. Allí on tot és possible, fins i tot confondre i fusionar la feina i l’oci fins al punt que un acaba treballant tot el dia. El David Vara, de l’empresa lleidatana Blue Indic, hi ha anat i ens explica el que ha après i descobert.

La motivació no forma part del currículum universitari, i en canvi és tant o més imprescindible que els coneixements tècnics per tenir èxit en el món de la recerca científica. Teresa Capell i Paul Christou són una referència internacional en la investigació de cereals transgènics i des dels laboratoris de la UdL treballen per ajudar a erradicar la fam o a lluitar contra la sida. Parlem de blats de moro que són més resistents a la sequera o arròs capaç de créixer amb proteïnes que combaten el virus del VIH. Són conscients que sovint neden contra corrent perquè a Europa regna l’hostilitat contra els transgèncis.

Maridatge. És una paraula que associem a la combinació del vi i el cava amb un plat per tal que s’accentuïn els seus sabors i disfrutem més de l’experiència d’un bon menjar. Ara, cal ampliar el concepte i incloure-hi la vaixella. Des de fa uns anys, cuiners amb estrella Michelin fan fer els plats per tal que maridin amb les seves creacions. És l’excel·lència a la taula. La vaixella de l’Hostal Benet de les Borges supera, fins i tot, els restaurants Michelin.

Uns dies abans del referèndum de l’1 d’octubre, molts bufets d’advocats de Lleida van començar a rebre trucades de clients preguntant per les conseqüències d’anar a votar, formar part d’una mesa electoral o impedir als Mossos l’entrada als col·legis. Com que a peu de carrer es palpava la necessitat d’assessorament legal enmig d’una guerra dialèctica entre Madrid i Catalunya pel que uns anomenaven un referèndum il·legal i els altres defensaven legal encara que inconstitucional, un grup d’advocats va unir-se sota el nom d’Advocacia per la Democràcia. Contra pronòstic, la seva tasca altruista no va acabar el dia tràgic de l’1-O sinó que es va impulsar encara més constituint-se en associació. Parlem amb el portaveu.

Màxima tensió ahir a la nit davant la imminent sortida de les obres en aplicació del 155

Mai no li havien fet un encàrrec amb tanta urgència. L’editora, escriptora i traductora nord-americana Liz Castro va disposar de tot just un parell de setmanes per escriure ‘Els carrers seran sempre nostres’ (Pòrtic), una crònica de l’1 d’octubre. Ella va acceptar el repte, convençuda que calia deixar per escrit el que va viure. De fet, convida tothom que va participar en el referèndum a fer-ho “perquè el bloc del 155 ens vol fer creure que ho hem exagerat tot i que no va passar com ho recordem”.

La Paeria diu que la concessionària ultima l’aplicació d’aquesta rebaixa del límit màxim || Ros insisteix que l’únic objectiu és reduir els accidents

Ni és de dones, ni és cosa d’àngels. L’arpista Berta Puigdemasa fa sis anys que treballa perquè Lleida s’apropi a la veritable dimensió de l’arpa, un instrument amb una infinitat de possibilitats, tal com queda demostrat en la primera edició del cicle ‘EntreArpes’, que tanca el proper 24 de novembre amb l’actuació de Modern Troubadours al Cafè del Teatre (20.00 h). Una actuació per redescobrir els contacontes. Aprofitem l’avinentesa per trencar tòpics i reivindicar l’arpa amb la Berta.

Vilella, que no deixarà la formació ni la Paeria, censura l’aposta de la direcció per Dante Pérez || L’alcaldia d’aquest a Gimenells perilla després de dimitir un regidor

Es coneixen la ciutat fins al darrer secret. Adreces, semàfors, carrerons i radars, però també restaurants, botigues, dentistes, bars de copes, farmàcies de guàrdia i màquines de tabac a les sis de la matinada. La vida d’un taxista és al volant d’un cotxe amb els ulls posats a la ciutat de Lleida les vint-i-quatre hores del dia.

Les mans delaten els mecànics. Ennegrides pels olis i la polsina dels motors, solament llueixen netes a l’època de vacances, just un dels moments de més feina als tallers, juntament amb la ITV, una altra cita clau. Generalment, anem al mecànic a deixar-hi el cotxe i marxem. Aquest cop, ens entretenim a mirar, preguntar i saber més de la feina del mecànic de confiança.

Està acabant de compondre la banda sonora de ‘Vida Privada’, la minisèrie per a televisió sobre l’obra de Josep Maria de Sagarra rodada principalment a Cervera. La resta de projectes de Jordi Nus són encàrrecs de cineastes de Nova York, on la indústria cinematogràfica és potent i dinàmica. És violinista i compositor, i a part de pensar la melodia per acompanyar les imatges li agrada escriure partitures per a bandes, “per a grans bandes amb molts instruments, com més instruments millor”.

“Sóc una persona que visc al dia, no em preocupo gaire del passat i no faig plans de futur”. És el lleidatà Josep Maria Tatxo Benet Ferran, un dels tres socis fundadors del grup audiovisual Mediapro. Periodista, empresari d'èxit i exmàxim accionista de la UE Lleida, entre molts altres càrrecs i atribucions que ha exercit al llarg de la seva dilatada trajectòria professional, en què va començar a destacar com a cap d'esports a TV3, després de treballar per a El País i El Periódico. Abanderat de les noves tecnologies, es mostra molt crític camb cert periodisme i la manera d'adaptar-se al món digital.