Coses que importen
El Centre d’Investigacions Sociològiques fa, periòdicament, una enquesta que té com a objectiu esbrinar quines són les preocupacions de la gent. De l’última que van fer, se’n va publicar un avançament sobre els treballs realitzats durant la primera quinzena de gener d’aquest any. Segons aquest baròmetre, el gruix de la gent enquestada pensa que a Espanya l’economia va regular, que no ha millorat ni empitjorat respecte de l’any passat, i que d’aquí a un any seguirem igual. Sobre la situació política, la majoria se situen en la resposta entre dolenta i molt dolenta. Pel que fa al primer problema d’Espanya, el 40,5% mantenen l’atur al primer lloc. La corrupció i el frau és el primer problema per a un 15,6%, i els polítics, els partits i la política en general ho és per a un 10,5%. Un 7,1% situen els problemes de tipus econòmic en primer terme, i un 6% la independència de Catalunya. En canvi, la violència contra les dones o la monarquia no passen del 0, i el preu de l’energia a penes deixa anar una dècima.
Quan la pregunta es refereix al primer problema que afecta més la persona enquestada, l’atur és el triat pel 25,3%, i els problemes de tipus econòmic per l’11,9%. Les pensions, que en el cas d’Espanya només era el principal problema per a un 0,8%, ara les trien un 6,6%. La independència de Catalunya és triada per un 1,7%, i la violència contra les dones, per un modest 0,5%. He de dir que, després de llegir els números i els percentatges, entenc per què el president del govern d’Espanya diu que això de la independència no forma part dels problemes de la gent. Fa bé d’ocupar-se de l’atur i de la corrupció, potser algú hauria d’explicar-li que es tracta de reduir-ne almenys la percepció, però vaja, que ganes ja li posen. Una altra cosa són els mitjans de comunicació, que només fan que desviar l’atenció de les coses que realment importen.
He de dir també que, després de llegir els números i els percentatges, m’arriba que l’ONU ha estirat les orelles a Espanya per no ocupar-se prou de la infància. I és que la infància no és a la llista del CIS. La violència contra les dones sí, però ja hem vist que no li importa a gaire gent, així que tampoc no cal malbaratar el temps. L’ONU alerta que amb la crisi econòmica els indicadors d’exclusió social, les situacions de pobresa i la desigualtat han empitjorat, i no s’han incrementat les inversions en protecció social de la infància. I què voleu que faci el govern espanyol? Que incorpori un parell de preguntes més al baròmetre? Si, al final, el que seran o no seran els nens i nenes ja ho porten al codi genètic, ja ho va deixar escrit M. Rajoy en un article de quan era articulista, que en nom de la igualtat humana s’aproven qualsevulles normes i sobre les més diverses matèries, quan ja ningú no dubta que l’home és essencialment desigual (de les dones no diu res, i de la infància, tampoc).
