Carta oberta a la ciutadania de Tàrrega de l'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú

Benvolguts veïns i veïnes,

M’adreço a vosaltres per dir-vos que us estic molt agraïda per haver confiat en mi, per haver-me donat suport, perquè penso, sincerament, que tinc la vostra confiança i que, en molts casos, els targarins no enteneu què ha passat. Malgrat tot, reitero la meva voluntat, la de tot l’equip de govern actual, de continuar treballant fermament fent una política constructiva, positiva, mirant cap endavant i sempre pensant en el bé comú.

Perquè, en realitat, a la vida i també a la política, hi ha dues maneres de fer: construir o fer tot el contrari: bloquejar, desgastar, en definitiva, practicar una política que d’ideals i de coherència en té pocs. I la setmana passada vam conèixer la presentació d’una moció de censura per part de Junts i la CUP. 

Ens trobem una extrema esquerra que, en nom de la ciutat, es posa en mans de la dreta més tradicional i una dreta que accepta les línies vermelles que facin falta per recuperar el poder que mai han acceptat perdre.

Sincerament, des del nostre punt de vista, aquest no serà un govern coherent i amb un rumb clar que pugui generar estabilitat. Diria que més aviat és una “estranya parella” que veurem com conjugarà dos models de ciutat completament diferents. És el poder pel poder. Passi el que passi, sigui com sigui.

Aquesta no és la nostra manera d’entendre la política, no és la manera de governar la ciutat de Tàrrega, a punt de ser una ciutat mitjana, amb molts reptes per afrontar. Penso que no és el moment de tornar enrere. I, en lloc de mirar cap endavant per fer avançar la ciutat, s’ha escollit retrocedir.

Que cadascú es faci càrrec de les seves decisions, sense excuses. El futur de la gestió de l’aigua va marcar un punt d’inflexió el passat mes de juliol. Sempre vaig defensar que aquest servei bàsic s’ha de gestionar de la millor manera, la més eficaç, eficient i també la més assequible per a la butxaca de la ciutadania. La CUP va decidir llavors sortir del govern obligant a reconfigurar-lo.

Dimarts 3 de març, es va presentar un acord de govern en què ni tan sols es mencionava aquesta qüestió cabdal on els dos partits han manifestat posicions completament oposades; i l’endemà ens vam assabentar que evitaran prendre decisions d’aquí a finals de la legislatura encomanant un nou informe, totalment innecessari, que tindrà un cost de 60.000 € per a la ciutadania.

El cas és que, com ja vaig dir el dia del ple del pressupost, Tàrrega no se la pot jugar. Necessitem estabilitat i un projecte sòlid i NO crec que aquest sigui el cas de dos equips que són l’antítesi l’un de l’altre.

Perquè tothom comprengui què ha succeït sobre el suposat “no diàleg” del que ens acusen, ho tornaré a explicar, tal com ja ho vaig explicar al ple de pressupostos.

Treballant per a la ciutat, entre finals de novembre i desembre, vam elaborar uns pressupostos expansius, els més alts de tota la història, superant els 24 M€ (un 6’7% més que al 2025), i seguint tres eixos fonamentals: neteja i manteniment, seguretat i habitatge. També, hi vam incorporar la suma més alta dedicada a subvencions, superant el mig milió d’euros, un 7% més que l’any anterior. I la contractació de 12 persones per donar resposta a les noves necessitats d’un municipi que creix mes rere mes i que es troba en un moment de canvi històric, a punt d’assolir els 20.000 habitants.

El pressupost, que des del mes de setembre s’ha intentat negociar amb la CUP, i des de l’octubre, amb Junts, sense cap voluntat per part d’ells, es va presentar al ple el passat 19 de febrer i no es va aprovar. Motius? La CUP va dir que no volia fer una carta als Reis, sinó que volia seure al nostre costat i redactar-lo conjuntament, després d’haver abandonat les seves responsabilitats a govern. És difícil ser jutge i part alhora. I Junts simplement va esgrimir que com que en els darrers sis anys no els havíem acceptat cap de les propostes presentades (sempre tard en el temps), no ens n’havien presentat cap ni una. Molt coherent tot plegat, oi?

Des de l’equip de govern, fent un pas endavant valent i arriscat, vam decidir convocar una qüestió de confiança vinculada a l’aprovació dels pressupostos perquè, sense comptes aprovats, Tàrrega s’atura i no es poden tirar endavant ni inversions, ni contractacions de nou personal ni donar cap subvenció a entitats, empreses, centres educatius i ciutadania. Això comporta aturar un dels motors de la ciutat.

No ens podem permetre una ciutat bloquejada: apostem per Tàrrega i tots els seus veïns i veïnes, deixant de banda l’opció fàcil i continuista de mantenir la cadira passant dies i empenyent l’any amb pressupostos prorrogats, però amb l’acció de govern municipal i, per tant, també la ciutat, completament aturada.

Ha estat una decisió arriscada, cert; però és la més coherent amb la nostra manera de pensar i d’actuar, sempre pensant en la millora i la transformació de Tàrrega.

Ara, l’oposició –en un pacte forçat entre dos partits que són l’antítesi l’un de l’altre– presenta una proposta de moció de censura amb una sola voluntat: els càrrecs per davant del poble i sense projecte compartit. La CUP, fent –perquè ara sí que es podia fer– una carta ben llarga als Reis, i Junts –uns Reis Mags d’Orient més que generosos– acceptant, sense cap mena d’escrúpol ni de coherència ètica, peticions contràries a la seva manera de pensar i d’actuar per tal de poder tornar a governar. I tot plegat a un any d’unes noves eleccions municipals.

No ho oblidem: nosaltres som aquí per servir a la ciutadania, sempre i a tota hora. Ara toca donar pas a una nova etapa en la qual, des de l’oposició, continuarem treballant de valent per Tàrrega, pels pobles del municipi i per tots els veïns que conformen la nostra comunitat social. Sempre al costat de la gent i de les seves necessitats. Com hem fet fins ara. Com continuarem fent. I, com sempre, teniu la meva paraula.