Gemma Coloma Ribera

(28-X-1977 / 19-IX-2001)

Després de vint-i-quatre anys el nostre cor segueix trencat, com un mirall fet a mil bocins i cadascun d’ells és un record del teu curt i entranyable pas per la vida. Cada dia que passa pensem en tu, en la teua bondat, valentia i el teu somriure. Mirant els estels n’hi ha un que brilla més que la resta i ens agrada imaginar que tu ets aquella estrella inabastable, que sabem que perdurarà més que tots els records.

Tard o d’hora tornarem a ser tots pols d’estrelles.

T’estimem, filla.

( La Pobla de Segur, 19 de setembre del 2025 )