SEGRE

LA GASTROTECA 

De la mort i la gastronomia

Amb la festa de Tots Sants s’acosta el temps dels panellets, les castanyes i les sopes calentes

De la mort i la gastronomia

De la mort i la gastronomia - SOFCOR / PIXABAY

Publicado por

Creado:

Actualizado:

La tardor se suposa que ja és aquí, estimades i estimats lectores i lectors. Amb totes les mirades posades al cel per veure si plou, que falta que fa, en tots i cadascun dels racons del nostre país.

De moment estem vivint un octubre molt atípic, amb moments caniculars inclosos, que ens fan preveure un dia de morts estranyament acalorat.

Aquesta festa és una data assenyalada en diverses cultures a banda de les que tenim una arrel judeocristinana. En la tradició celta, per exemple, era la manera d’honorar, revisitar i convidar els morts de la família a visitar els familiars des del més enllà.El dia assenyalat, tota la família s’aplegava al voltant de les tombes dels seus morts.

Penseu que abans del segle XVI les inhumacions es feien en terrenys eclesiàstics al costat de parròquies, catedrals i basíliques. En elles s’hi beneïen pa, dolços i coques que les famílies menjaven a tocar de les tombes, on s’hi paraven estovalles, s’ornaven de flors i el consum de misteles i vi rancis era el reg habitual per homenatjar les ànimes que estaven més enllà de la terra.Després de les diferents pestes i d’una uniformització eclesiàstica des del papat Romà, es van prohibir els festins del dia de Tots Sants a cementiris i esglèsies i aquestes tradicions van anar portant-se a les cases.

Un cop a casa, les famílies s’arraulien després de la passejada pels horts del silenci ja que a finals del segle XVII es començaren a construir els llocs d’enterrrament als afores de les ciutats al costat de les vies principals, un cop es va descobrir que allà on hi havia cementiris la pesta s’estenia sense pietat.És en aquest moment històric postmedieval que comença una primera era de la llum que acaba amb la il·lustració, i els esdeveniments a l’entorn del dia de morts, fugint de les tradicions paganes cèltiques o romanes. El recolliment a l’entorn del dia de Tots Sants era el moment de rebre els morts de cadascú perquè potser els lectors de més d’edat saben que el dia de morts és el dia 2 de novembre i per tant el vespre era aquest moment.

Se celebrava que venien a veure’ns les seves ànimes i es feia festa amb menges contundents prehivernals, ja que també era una forma de tancar el període abans que les primeres fredorades de l’hivern arribessin.Coques dolces, panellets, pastes, pans de mil i una formes; i en algunes cases era dia de fer una bona escudella o guisos contundents i calòrics ja que s’arribava ben gelat dels passejos al cementiri. La tradició de la castanyada ja és més tardana, ja que la revolució industrial i el cicle de festius que suposaren els guanys dels drets col·lectius, feu que a les urbs bona part dels ciutadans visquessin amb els horaris del nou capitalisme incipient, i per tant que es traslladés la festa de difunts del dia de Tots Sants a la vigília d’aquest dia.

D’aquí que la castanyada sigui aquesta mena de celebració de la tardor i els seus aliments i també sigui la prèvia a la visita i engalanament dels cementiris de la tradició per Tots Sants. I per què no dir-ho? En l’actualitat és ben coneguda com la tradició del Halloween, però això ja són figues d’un altre paner.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking