Núria Tarraubella: “Cada vegada hi ha més gent que pateix apnea i no ho sap”

La metgessa de família del CAP de la Bordeta Núria Tarraubella va viatjar fa uns mesos fins als EUA per presentar davant el prestigiós congrés de l’American Thorax Society un estudi sobre el tractament de l’apnea del son als centres d’atenció primària, alliberant així la sobrecàrrega de la unitat especialitzada del son, en el cas de Lleida, ubicada a l’hospital Santa Maria. La doctora Tarraubella ens explica les conclusions, l’experiència al congrés més important del món sobre malalties respiratòries i ens dóna les claus per entendre què és l’apnea i com prevenir-la o reduir-la. Què és l’apnea del son?

Per explicar-ho de manera planera, podríem dir que és quedar-se sense respirar durant uns segons mentre estem dormint. Sense ajustar-se a l’explicació científica i generalitzant, la gola es tanca i no passa l’aire. Per això el Cepap, la màquina que facilitem als diagnosticats amb apnea, el que fa es posar aire a pressió a les vies aèries superiors per evitar roncs i apnees.

Quina prevalència té?

Cada cop hi ha més gent que pateix apnea, però no ho sap. Precisament, l’estudi que vam realitzar en onze CAP de la província de Lleida i la Unitat del Son i en el qual van participar 287 pacients durant dos anys vam voler posar èmfasi en la formació d’infermeres i metges de família. Ells són els que tenen més contacte amb els pacients i poden identificar símptomes d’apnea.

Quins són?

Cansament durant el dia, irritabilitat… Normalment, qui identifica l’apnea és la parella, que dorm al costat i presencia els moments en què falta l’aire. Els roncs, el sobrepès i la hipertensió arterial també en són indicadors.

Quines recomanacions fan a un pacient diagnosticat d’apnea?

Prescindir de l’alcohol, el tabac, aprimar-se, fer esport i higiene del son. És a dir, dormir d’entre set i vuit hores i evitar pantalles abans d’anar a dormir: televisió, tauletes, mòbils…

Quins resultats va presentar davant el congrés de l’American Thorax Society?

Un dels objectius de l’estudi era determinar si podíem diagnosticar l’apnea als CAP i fer un seguiment del pacient sense que el tractament perdés efectivitat. Va resultar que sí, que gràcies a la formació dels professionals mèdics i el tutelatge de la Unitat del Son vam concloure que no solament el tractament és igual d’efectiu sinó que és més còmode per al pacient fer el seguiment al seu CAP, per disponibilitat horària, es redueix la llista d’espera i la sobrecàrrega de la unitat especialitzada i, a més a més, la Generalitat s’estalvia diners, ja que no és necessari equips de seguiment a domicili, entre altres qüestions.

Quin

feedback

va rebre al congrés?

Destacaven i admiraven la capacitat que tenim aquí de treballar conjuntament metges especialistes i de família pel bé comú del pacient, cosa que no passa en d’altres països.

Amb aquests resultats… implementaran ja les mesures que van prendre per fer l’estudi?

De moment, hem fet l’estudi. Ara és la Generalitat qui decideix com, què i quan posa en pràctica les nostres conclusions.