SEGRE
Publicado por

Creado:

Actualizado:

En:

Dos anys, dos mesos i dos dies va passar Henry Thoreau en una cabana de 13 metres quadrats que va construir a prop del llac Walden, a Massachussets. Les experiències i les reflexions sobre la vida durant aquest període es van publicar l’any 1854 amb el títo

l

Walden, Life in the Woods

(

Walden, la vida als boscos

). Deixeu-me dir que aquella meitat del segle XIX va anar plena d’autors que van llegar sistemes ideològics que han perdurat o han influït durant més de cent anys. Són els anys de Marx i El Capital. També de Stuart Mill, la primera persona que va demanar el vot femení al Parlament britànic, per exemple, i que va afirmar que les condicions principals per tenir èxit eren primer el naixement i després la sort. Podria incloure altres autors, però la idea no és fer-ne una llista. Thoreau va escriure a Walden que el cost d’una casa és la quantitat del que diré vida que cal donar a canvi, de seguida o a la llarga. La quantitat de vida. Ho escriu per a explicar la diferència entre les comoditats d’una cabana índia i les d’una casa civilitzada, i de l’esforç que cal fer en un i en altre cas per a aconseguir-les. Si la civilització, diu, representa un avenç real en la situació humana, cal demostrar que ha produït cases millors sense fer-les més costoses. La mesura del cost com a quantitat de vida es podria estendre a altres productes o serveis, tanmateix la tria de la casa no és menor: el refugi de la privacitat, el nucli de desenvolupament familiar, és una necessitat bàsica i, alhora, el que exigeix més quantitat de vida per a obtenir-la. De Massachussetts al Segrià, i de la meitat del segle XIX a la primeria del XX. El meu viatge s’inicia en

Walden

i fa parada al documental

El cost de la fruita

, dirigit per Clara Barbal i Pablo Rogero. La pel·lícula, estrenada aquest juliol, es va gravar a Alcarràs, la Granja d’Escarp, Torres de Segre i altres pobles de la zona, i fa un recorregut per les vides de temporers i petits pagesos que han d’esmerçar una quantitat de vida important per a sobreviure des del marge. El podreu veure dissabte que ve a Fraga si us acosteu, al matí, a la seu del Consell Comarcal, i podreu assistir al debat posterior amb persones que tenen coses a dir. Torno al segle XIX, a l’Stuart Mill que va apuntar a la cooperació com a fórmula per a mantenir la individualitat, la llibertat i la generació de riquesa. Va afirmar que el treball assalariat s’hauria de limitar a aquells amb qualitats morals tan baixes que són inapropiats per a res més independent i digne. La resta han de participar dels guanys i dels riscos, de manera que tots els que contribueixen a la producció, amb el treball o amb els recursos pecuniaris, tinguin un interès en l’empresa proporcional al valor de la seva aportació. Tant de bo.

tracking