Adéu a una impremta històrica

La històrica impremta Figueras de Solsona ha tancat les portes després de 75 anys. El 31 de març passat es va acomiadar dels seus clients i amb aquesta, un ofici gairebé artesanal. El Miquel Figueras va seguir la tradició que havia iniciat el seu pare i durant aquest temps ha vist com la digitalització i les tecnologies facilitaven la feina, però alhora, la convertien en quelcom molt menys artesanal. Temps era temps que l’ofici d’impressor es podia considerar gairebé el d’un artista. La precisió, la cura i l’atenció (a banda, evidentment dels coneixements tècnics) que demanava el convertien gairebé en dignes successors dels escribes. L’arribada de les noves tecnologies i la digitalització ha agilitzat molt la seva feina, ha comportat nous mètodes d’impressió i reproducció i, al mateix temps, que aquests negocis siguin cada cop més digitals, per tant, també més ràpids però menys artesanals. Per a molts, no és ni millor ni pitjor, només un signe del canvi dels temps.

Ho sap molt bé el Miquel Figueras, responsable durant gairebé tres dècades de la Impremta Figueras, una empresa familiar de Solsona que ara, després de 75 anys, abaixa definitivament la persiana. A ell li ha arribat l’edat de jubilació i la família no seguirà amb la tradició atès que el seu fill ja fa temps que va optar per dedicar-se a les telecomunicacions, tot i que “m’ha ajudat sempre que ho he necessitat”, explica el Miquel. El seu pare havia estat l’impulsor del negoci, al capdavant del qual es va posar la mare quan, desgraciadament, el progenitor va morir. Aleshores, en Miquel només tenia sis anys. Ben aviat, ell i el seu germà van començar a ajudar-la. Això sí, ella sempre va tenir clar que ho havien de fer sabent l’ofici. “La mare ens va fer estudiar. Malgrat les dificultats econòmiques, tenia molt clar que potser algun dia menjaríem pa sec, però havíem de tenir estudis de l’ofici”, recorda el Miquel. Hi van haver moments complicats però la força de voluntat va ajudar a tirar endavant. “Amb 13 anys, quan vam sortir del col·legi, tant el meu germà com jo, ja ens vam posar davant de la màquina Minerva, per ajudar la mare”, remarca, encara que no es van escapar de treure’s el títol a Barcelona.

En aquella època, imprimir “era tot un art”, recorda el Miquel. “Es feia amb el componedor, s’anaven agafant les lletres dels calaixos, s’havia de justificar..., era tot matemàtic i manual, i després s’entrava a màquines, el que ara fa la màquina òfset, per entendre’ns”, remarca el Miquel, abans de destacar que “guardo llibres que tenen 200 anys fets amb procediment tipogràfic i les lletres es veuen perfectament, en canvi, amb l’òfset actual, al cap dels anys la tinta desapareix”. No és l’única pega que nota als procediments d’avui en dia, molt més ràpids, però en la seva opinió també més descurats. “En aquella època era impensable que en una pàgina, després d’un punt i a part només hi hagués una altra línia, almenys n’hi havia d’haver dues, perquè no creés mal efecte a la vista. Ara això no es té en compte; abans estava totalment prohibit.” No és l’únic, també és capaç de notar a la primera “les separacions mal fetes entre paraules” o el fet que “als cartells de penjar ara només es té en compte que la imatge sigui molt gran, abans era imprescindible que l’acte principal es pogués llegir”.

La històrica impremta Figueras ha vist com per les seves màquines passava de tot, des dels Fulls Dominicals i Butlletins del bisbat de Solsona, que durant els primers anys els van ajudar a tirar endavant, fins a sobres, albarans o factures, a més d’invitacions de bodes, comunions o recordatoris de defuncions, així com revistes, cartells, fullets, tríptics, catàlegs... i tot tipus de productes de la gamma d’arts gràfiques.