SEGRE

Selene en l'imaginari

Aixecar la vista enlaire a la nit mentre els estels il·luminen el cel convida a imaginar i fantasiejar. No resulta estrany que al llarg de la història hagi estat objecte de desig d’artistes i escriptors. El còmic no se n’ha escapat i Tintín va arribar a la Lluna gairebé dos dècades abans. CosmoCaixa ho va recordar a l’exposició Tintín i la Lluna, actualment itinerant

447966_1.jpg

447966_1.jpgSEGRE

Publicado por

Creado:

Actualizado:

És un petit pas per a l’home, però un gran pas per a la humanitat.” Seria difícil trobar algú que no reconegués aquesta frase de Neil Armstrong al convertir-se en el primer home que va trepitjar la Lluna. Però la deessa Selene sempre ha despertat curiositat i els artistes no en són una excepció. Tot el contrari. Així que per als fans de l’intrèpid i jove reporter Tintín, hi ha unes paraules que amb tota probabilitat recorden tant o més. “Ja hi sóc! He fet uns quants passos! Segurament, per primera vegada en la història de la humanitat, s’ha caminat damunt la Lluna.” Aquestes són les paraules que va escriure l’historietista belga Georges Remi, conegut com a Hergé, per descriure l’imponent moment que Tintín va trepitjar la Lluna l’any 1953. I és que, una vegada més, la ciència-ficció es va avançar a la realitat. Això és el que li va passar al petit periodista, que, gràcies al seu creador, Hergé, va tenir la sort de començar aquest fascinant viatge l’any 1950, al còmic Objectiu: la Lluna, per finalment poder-la trepitjar, el 1953, a Hem caminant damunt la Lluna. El personatge del còmic s’avançava gairebé vint anys a l’astronauta Neil Armstrong.

Precisament per commemorar aquest 50 aniversari CosmoCaixa va produir l’exposició Tintín i la LlunaCinquanta anys de la primera expedició tripulada, que es va estrenar el desembre de l’any passat a la seu de Barcelona i actualment es troba itinerant, tot i que de moment no està previst que aterri a Lleida. La mostra serveix tant per explicar l’efemèride, com els avenços espacials, passant pel procés de creació d’aquell número del còmic d’Hergé, atès que s’hi pot contemplar des de la recreació de l’espai on treballava Georges Remi fins a les eines que feia servir per dibuixar les vinyetes, la idea de base que li va permetre crear un còmic, la documentació que llegia, que l’inspirava i que feia més fidedigna la plasmació de les seves idees. A Hem caminat sobre la lluna (1953), el dissetè còmic de Les aventures de Tintín, la història continua en el punt on queda l’àlbum anterior Objectiu: la Lluna (1950), en què després del llançament reeixit del coet s’intenta contactar amb els tripulants. No obstant això, hi ha una sorpresa, els Dupond i Dupont s’han confós d’hora i es troben a bord. Després d’un viatge amb alguns sobresalts, allunen al cràter Hipparchus, on munten l’equip i comencen les investigacions i exploració del terreny amb alguna anècdota, com quan troben gel en una cova. En una de les expedicions en què queden al coet Tintín i l’enginyer Wolff, entra en acció el coronel Jorgen, conspirador de Bordúria, per apoderar-se del coet i abandonar els expedicionaris en el satèl·lit. Després de vàries peripècies, Tintín aconsegueix frustrar el cop i el còmic acaba amb un clàssic Continuarà... Com a la vida mateixa, tot i que el president Kennedy va trigar gairebé una dècada a prometre aconseguir la fita i el peu d’Armstrong, 16 anys a trepitjar-la. Probablement, si no hi hagués persones capaces d’imaginar, la societat no avançaria.

447966_2.jpg

447966_2.jpgSEGRE

447966_3.jpg

447966_3.jpgSEGRE

447966_4.jpg

447966_4.jpgSEGRE

447966_5.jpg

447966_5.jpgSEGRE

447966_6.jpg

447966_6.jpgSEGRE

447966_7.jpg

447966_7.jpgSEGRE

tracking