Vint-i-cinc anys festers

El centre històric de Lleida, malgrat ser un dels barris socialment i econòmicament més deprimits de la ciutat, sempre ha tingut una gran iniciativa cultural i festiva. I no solament ha reivindicat la història de Lleida, sinó que ha lluitat pels drets i deures de les persones que hi conviuen. En el seu centre neuràlgic, al carrer Cavallers, va néixer la Festa de Moros i Cristians, que enguany commemora 25 anys de la seva recuperació.

Tot va començar als anys noranta a l’Associació de Veïns i Comerciants del carrer Cavallers. Els seus membres sempre buscaven iniciatives per reivindicar el barri i també la cultura popular. Ja s’havia fet feina, com la reconstrucció dels gegants de la parròquia de Sant Andreu que es van cremar el 1936, però es buscava alguna activitat que pogués involucrar tota la ciutat, no solament el Centre Històric. Remenant llibres es troba que antigament es feia el ball de moros i cristians, que recordava el casament de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, amb Peronella d’Aragó, l’any 1151 a Lleida. Els actes de celebració van contemplar la representació d’una mena de ball que enfrontava moros i cristians. “Sempre intentàvem que les activitats o iniciatives que fèiem tinguessin una història al darrere, que estiguessin documentades”, explica Jaume Aluja, membre de l’Associació de Veïns i primer president de Moros i Cristians. Amb la festa ben documentada es posa tot en marxa i l’any 1995 comencen els preparatius.

Tot va començar als anys noranta a l’Associació de Veïns i Comerciants del carrer Cavallers. Els seus membres sempre buscaven iniciatives per reivindicar el barri i també la cultura popular. Ja s’havia fet feina, com la reconstrucció dels gegants de la parròquia de Sant Andreu que es van cremar el 1936, però es buscava alguna activitat que pogués involucrar tota la ciutat, no solament el Centre Històric. Remenant llibres es troba que antigament es feia el ball de moros i cristians, que recordava el casament de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, amb Peronella d’Aragó, l’any 1151 a Lleida. Els actes de celebració van contemplar la representació d’una mena de ball que enfrontava moros i cristians. “Sempre intentàvem que les activitats o iniciatives que fèiem tinguessin una història al darrere, que estiguessin documentades”, explica Jaume Aluja, membre de l’Associació de Veïns i primer president de Moros i Cristians. Amb la festa ben documentada es posa tot en marxa i l’any 1995 comencen els preparatius.

En un principi les institucions de Lleida, principalment la Paeria, es mostren reticents. “Era un moment en què s’estaven recuperant o instaurant diverses iniciatives de cultura popular com els Castellers i es miraven el projecte com si fos de fora, però el llavors regidor de Cultura, Antoni Llevot, ho va veure clar i ho va entendre perfectament. La Paeria ens va donar el seu suport”, explica Jaume Aluja.

Van buscar assessorament en els Moros i Cristians d’Ontinyent i d’allí en van treure moltes de les idees per tal que la festa a Lleida fos un èxit. Com comenta Jaume Aluja, “no es tractava només de desfilar sinó que tota la festa havia de tenir unes bases sòlides històriques, de música i de plasticitat visual”.

Núria Rauret, tècnica de Turisme de la Paeria, porta ja nou anys als Moros i Cristians, concretament a la comparsa mora dels Al·leridís. “Vaig entrar a la Festa per companyes de la feina i la veritat és que no me’n penedeixo. Ens ho passem molt bé i durant l’any sempre fem diverses activitats. A la meva comparsa pensa que hi ha grups de fins a tres generacions.” La Núria afirma que ella és “molt de Lleida” i “qualsevol cosa que s’hi faci m’agrada ser-hi, participar-hi, poder col·laborar en qualsevol àmbit que es necessiti”. Per a aquesta tècnica en Turisme, la “festa té futur. Ara amb la pandèmia, però, tot està mig aturat. A veure si podem desfilar per les festes setembre/octubre i podem començar a tornar a gaudir d’aquesta gran festa”. L’actual president de Moros i Cristians, Josep Lluís Gázquez, opina que malgrat que la pandèmia hagi deixat una “mica noquejada la festa”, creu que enguany alguna representació es podrà fer. “Estem treballant intensament a poder fer la recreació de les noces de Ramon Berenguer IV i Peronella durant el mes de maig així com el pregó. Aquesta activitat és bastant estàtica i, per tant, amb les mesures que calguin, creiem que es podrà tornar a fer.” En quant a desfilar per les Festes de Tardor, Gázquez diu que estan mirant “totes les possibilitats, però ara per ara no hi ha res segur, tot dependrà de com evolucioni el tema de la pandèmia”. La darrera desfilada es va fer l’any 2019, i la ciutat va ser conquerida per les tropes mores. “És un regnat molt atípic”, comenta el president de Moros i Cristians, ja que els bàndols s’intercanvien la conquesta de la ciutat de Lleida any rere any. “A veure si a les Festes de Tardor podem fer la desfilada i que la ciutat torni a ser conquerida per les tropes cristianes i tot torni a la normalitat”.

En un principi les institucions de Lleida, principalment la Paeria, es mostren reticents. “Era un moment en què s’estaven recuperant o instaurant diverses iniciatives de cultura popular com els Castellers i es miraven el projecte com si fos de fora, però el llavors regidor de Cultura, Antoni Llevot, ho va veure clar i ho va entendre perfectament. La Paeria ens va donar el seu suport”, explica Jaume Aluja.

Van buscar assessorament en els Moros i Cristians d’Ontinyent i d’allí en van treure moltes de les idees per tal que la festa a Lleida fos un èxit. Com comenta Jaume Aluja, “no es tractava només de desfilar sinó que tota la festa havia de tenir unes bases sòlides històriques, de música i de plasticitat visual”.

Núria Rauret, tècnica de Turisme de la Paeria, porta ja nou anys als Moros i Cristians, concretament a la comparsa mora dels Al·leridís. “Vaig entrar a la Festa per companyes de la feina i la veritat és que no me’n penedeixo. Ens ho passem molt bé i durant l’any sempre fem diverses activitats. A la meva comparsa pensa que hi ha grups de fins a tres generacions.” La Núria afirma que ella és “molt de Lleida” i “qualsevol cosa que s’hi faci m’agrada ser-hi, participar-hi, poder col·laborar en qualsevol àmbit que es necessiti”. Per a aquesta tècnica en Turisme, la “festa té futur. Ara amb la pandèmia, però, tot està mig aturat. A veure si podem desfilar per les festes setembre/octubre i podem començar a tornar a gaudir d’aquesta gran festa”. L’actual president de Moros i Cristians, Josep Lluís Gázquez, opina que malgrat que la pandèmia hagi deixat una “mica noquejada la festa”, creu que enguany alguna representació es podrà fer. “Estem treballant intensament a poder fer la recreació de les noces de Ramon Berenguer IV i Peronella durant el mes de maig així com el pregó. Aquesta activitat és bastant estàtica i, per tant, amb les mesures que calguin, creiem que es podrà tornar a fer.” En quant a desfilar per les Festes de Tardor, Gázquez diu que estan mirant “totes les possibilitats, però ara per ara no hi ha res segur, tot dependrà de com evolucioni el tema de la pandèmia”. La darrera desfilada es va fer l’any 2019, i la ciutat va ser conquerida per les tropes mores. “És un regnat molt atípic”, comenta el president de Moros i Cristians, ja que els bàndols s’intercanvien la conquesta de la ciutat de Lleida any rere any. “A veure si a les Festes de Tardor podem fer la desfilada i que la ciutat torni a ser conquerida per les tropes cristianes i tot torni a la normalitat”.

La festa de Moros i Cristians té al davant tres reptes de cara al futur. Tot i que és una activitat consolidada, “cal que la gent de Lleida se la cregui”, afirma Aluja, per la qual cosa, “cal arribar a més gent i que com a lleidatans interioritzem Moros i Cristians com una festa de tota la ciutat. La segona línia a treballar en un futur és que Moros i Cristians de Lleida pugui tenir un ressò més ampli fora de Ponent i la tercera actuació s’ha de centrar en la renovació generacional de les comparses. Tant Aluja, com Gázquez o Rauret estan totalment d’acord en aquests tres punts. “S’ha de fer el que calgui per integrar la gent jove que pot donar un idees de modernitat, tot mantenint l’actual estructura.” En l’actualitat, entre les sis comparses que desfilen a la festa hi ha al voltant de 270 persones amb una mitjana d’edat que volta els quaranta anys. Una exposició a l’IEI, que es pot veure fins avui, repassa aquests intensos 25 anys.

La festa de Moros i Cristians té al davant tres reptes de cara al futur. Tot i que és una activitat consolidada, “cal que la gent de Lleida se la cregui”, afirma Aluja, per la qual cosa, “cal arribar a més gent i que com a lleidatans interioritzem Moros i Cristians com una festa de tota la ciutat. La segona línia a treballar en un futur és que Moros i Cristians de Lleida pugui tenir un ressò més ampli fora de Ponent i la tercera actuació s’ha de centrar en la renovació generacional de les comparses. Tant Aluja, com Gázquez o Rauret estan totalment d’acord en aquests tres punts. “S’ha de fer el que calgui per integrar la gent jove que pot donar un idees de modernitat, tot mantenint l’actual estructura.” En l’actualitat, entre les sis comparses que desfilen a la festa hi ha al voltant de 270 persones amb una mitjana d’edat que volta els quaranta anys. Una exposició a l’IEI, que es pot veure fins avui, repassa aquests intensos 25 anys.