El Roda Roda, un viatge viu per la història de l’automoció a Lleida
El museu incorpora dos vehicles singulars que amplien una col·lecció que recorre més d’un segle d’evolució automobilística i atrau més de 10.000 visitants l’any amb entrada gratuïta, activitats i espais diversos

Museu Roda Roda.
Inaugurat el 2002, el Museu de l’Automoció Roda Roda de Lleida és un retrovisor extraordinari per fer un viatge pel món de la indústria de l’automòbil. Exposa la col·lecció municipal de vehicles històrics i altres models donats o cedits per particulars, fent-nos reflexionar sobre l’evolució i la influència de l’automoció. L’espai ha incorporat dos nous cotxes que reforcen la seva rica i diversa exposició, essent una excusa idònia per revisitar-lo o conèixer-lo.Text i fotos ignasi gómez cabrera

1907 és l'any de fabricació d'aquest DeDion Bouton, el cotxe més antic que es pot veure avui dia al Roda Roda.
El 1954, l’empresari Eduardo Velasco va decidir construir un edifici a Lleida que fos capaç d’allotjar la creixent flota de camions Campsa, que donarien servei a la demarcació lleidatana. Més tard, la infraestructura va servir com a concessionari oficial de DKW o Mercedes Benz fins que, el 2002, es va reconvertir en el Museu de l’Automoció Roda Roda de Lleida, després que l’Ajuntament adquirís la col·lecció de Francesc Segura, consistent en una vintena de vehicles. Aquell fons inicial es va anar ampliant progressivament amb la col·lecció de peces històriques del mateix consistori i donacions d’altres col·leccionistes. Actualment, al museu, situat al costat dels Camps Elisis, s’hi poden veure desenes i desenes de vehicles clàssics i objectes de tota mena que no solament recorden la història de l’automoció, sinó també de Ponent. A més, s’hi pot trobar una aula didàctica, una recreació d’un antic taller mecànic o exposicions de miniatures.

Miniatures. Dos col·leccions excepcionals són altres dels atractius que es poden veure durant la visita.
Nascut a Nantes (França) l’any 1856, Jules-Albert de Dion va ser un pioner en la indústria de l’automoció francesa i clau en la història de l’automòbil. Amb els enginyers Georges Bouton i Charles Trépadoux, va fundar De Dion-Bouton a finals del segle XIX, esdevenint un dels principals fabricants d’automòbils del món en la seva etapa més pròspera. Concretament, l’empresa va produir cotxes fins al 1932, i després va dedicar-se a la producció de camions i autobusos fins al 1954. Precisament un dels seus vehicles, un De Dion-Bouton Doble Phaeton datat del 1907, és propietat del lleidatà Josep Maria Pujal, que va decidir deixar-lo en dipòsit al Museu Roda Roda. El cotxe, que és testimoni de la primera època dels automòbils, és el més antic que es pot contemplar a l’espai museístic que visitem. El trobem a l’accés a la sala central, i el millor de tot plegat és... que encara roda. “A vegades, el seu propietari ve, l’engega i surt a fer un tomet per aquí els voltants. Sempre diu que és molt pràctic i funcional, tot i que al ser vell pugui semblar més complex. És curiós perquè és el més antic, però funciona”, celebra Marc Sans, tècnic del museu, que ens acompanyarà en la nostra visita. Mirant el retrovisor esquerre del Doble Phaeton hi veiem reflectit un Seat 600, mostra de la popularització dels cotxes al nostre país.

Singular. Un Fiat 15 Ter Ómnibus de quinze places de principis del segle XX.
El recorregut continua sala endins per conèixer un vehicle de l’empresa catalana Hispano Suiza, la qual va destacar a principis de segle XX per la seva producció d’automòbils de luxe escollits per reis, aristòcrates, reputats artistes o altres figures de les classes més altes. En aquest sentit, el Roda Roda exposa una peça excepcional com una limusina Hispano Suiza de 1928 del tipus 48, on va viatjar el rei Alfons XIII durant una visita a Girona. Aquest fet queda palès en la placa commemorativa que es pot veure a la part interior d’una de les seves portes. “El monarca va arribar a la capital gironina en tren el 1930, i després, juntament amb els seus fills, va fer una volta per la província amb aquest model”, apunta Sans.
Atesa la importància que l’agricultura ha tingut i té a la demarcació lleidatana, ens alegrem de topar amb un dels representants del sector agrícola. Es tracta d’un antic Bulldog del 1923, un tractor fort i de consum econòmic, una altra de les joies essencials del museu. Originàriament portava rodes de ferro, però a conseqüència de les millores en les xarxes de carreteres i camins, se li va incorporar el pneumàtic. Funcionava amb gasoil i per engegar-lo només aspirava aire. El volant es desenganxava i servia per encendre el motor. És una peça que ens ajuda a conèixer la història dels tractors pioners, els costums que van imposar a l’entorn rural i la curiosa mecànica d’aquest model singular, antecedent de la marca Lanz, absorbida per la reconeguda John Deere.

Agrícola. El sector també té representants, com aquest antic tractor.
Un altre lloc on ens aturem és davant de l’Òmnibus de quinze places fabricat per Fiat entre el 1915 i el 1920. És complicat de trobar perquè no se’n conserven gaires exemplars. Té la particularitat que els passatgers hi pujaven per la part posterior, seient cara a cara, com en les antigues diligències. És un dels darrers models amb aquest sistema, ja que després es van implementar les files. El vehicle, que formava part de la flota de l’Alsina Graells, feia de cotxe de línia i correus entre Lleida i Ponts, transportant persones, paquets i cartes. El seu ús es reflecteix en el cartell que té a la part davantera superior.
Altres vehicles que capten la nostra mirada són dos antics camions dels Bombers, un dels quals gaudeix de sortides puntuals a l’exterior. “Se l’ha pogut veure a la cavalcada de Reis aquí a Lleida i també en altres activitats que fan els mateixos Bombers. De fet, són un grup de membres del cos que el mantenen en funcionament”, explica el tècnic del museu. Al costat, també s’hi poden veure antigues i curioses motocicletes de la Guàrdia Urbana de Lleida.

Competició. Un monoplaça dissenyat el 1966 pel lleidatà Josep Noguera pensat per competir a la modalitat de Fórmula 4.
Hem començat parlant del cotxe més antic de l’espai, però si parlem d’antiguitat, més enllà de cotxes, hem de valorar el carruatge berlina datat del segle XVIII, època en què fou molt popular, que s’hi exposa. S’anomena així perquè el primer que es va fabricar provenia de Berlín. Es tracta d’un carruatge completament tancat, de caixa quadrada per la part superior, i rodona o amb forma de vaixell per la part inferior, amb cobertura còncava pel pas del joc davanter de les quatre rodes. Procedeix dels magatzems municipals, i la tradició el fa originari del bisbat de Lleida, on seria usat pel bisbe i per portar la custòdia durant les processons en cas de pluja, tot i que aquest no és un fet confirmat però sí una possibilitat a tenir en compte atès les seves característiques i elements.
Continuem caminant per una sala que pot presumir, sobretot, d’exposar dos peces emblemàtiques, com un Rolls Royce Phantom 1 de 1925 o un Austin Seven. Finalment, ha arribat el moment de conèixer les novetats que ha incorporat el museu en els últims mesos.
Més enllà de la col·lecció municipal, el Roda Roda ha anat enriquint la seva mostra amb donacions de particulars. Enguany, ha incorporat un Siata Tarraco de 1967 i un Austin Victoria de 1973. El primer procedeix d’una família de Benavent de Segrià, que el va adquirir farà anys i va decidir donar-lo. “És un cotxe bastant peculiar, perquè l’empresa era d’origen italià i tenia una fàbrica a Tarragona, on elaborava els seus propis models, fent servir el xassís de SEAT. Però la seva producció va durar poc, per la qual cosa el Siata és un cotxe bastant singular”, comenta Sans.

Taller. Objectes i peces mecàniques també formen part de la mostra.
Quant a l’Austin Victoria, procedeix d’una família de Terrassa amb vinculació a Montclar. També és un model bastant especial, ja que és la versió Deluxe, que tenia doble far al davant per diferenciar-se de la normal, i podia arribar a 147 km/h. El seu element més original era la suspensió, anomenada Hydrolastic, sense molles. “Eren cotxes esportius i gaudien d’una certa imatge en aquell moment. N’hi havia algun per aquí a Lleida”, apunta Sans.
“Avui dia, atès l’espai que tenim, el que busquem és que els vehicles que incorporem siguin singulars i complementin la col·lecció, és a dir, que no els tinguem ja o siguin massa semblants”, explica el tècnic, que parlant de novetats, ens comenta també que el cotxe més novell que preserven actualment és un Fiat Regata del 1980.
Una aula educativa amb antics motors precedeix un conjunt de vitrines plenes de miniatures vinculades a la història de l’automoció. Són col·leccions excepcionals de Ramon Duró, a escala 1:43, amb uns 1.800 exemplars, donada a l’Ajuntament, i de Manel Armilles, a escala 1:24, amb uns 500 exemplars i cedida en dipòsit. Hi podem apreciar l’evolució de l’automoció al llarg del temps, des dels primers artefactes autopropulsats fins a moderns cotxes de carreres.
A continuació, es pot trobar la recreació d’un antic taller mecànic, on es pot veure el fossat, les eines habituals com ara gats hidràulics o claus angleses i peces de recanvi: bateries, llantes, pneumàtics o fars.
El Roda Roda dedica també un dels seus àmbits a les motocicletes. Se’n poden apreciar exposades desenes, entre les quals la popular Vespa, les Terrot, entre altres marques, part de les quals fabricades a partir de 1885.

Vehicles de serveis. Els camions de Bombers i motos de la Guàrdia Urbana que es poden veure al Roda Roda.
La diversitat d’espais del museu lleidatà el distingeix d’altres equipaments museïtzats de l’automoció que es poden trobar a Catalunya o bé a Andorra, i fa que estigui molt ben considerat pels visitants. Concretament, els amants d’aquest món que visiten el Roda Roda “valoren la seva varietat d’espais i el bon estat de les peces, així com la seva organització. El públic més general també valora aquesta diversitat, ja que encara que no t’agradin els cotxes, també tenim les miniatures o altres curiositats. És a dir, si no t’agrada tant una cosa te’n pot agradar una altra. A més, agraeixen que la visita és gratuïta”, indica Sans. D’aquesta manera, el Roda Roda va atreure durant l’any passat més de 10.000 persones. “Considero que és força visitat, tot i que també ens agradaria que ho fos més. A vegades costa una mica, perquè com més a prop ho tens més trigues a acabar-hi anant”, apunta el tècnic. En aquest sentit, l’horari d’obertura és ben ampli i es permet la visita lliure però també s’organitza la de grups escolars o adults que ho sol·licitin prèviament. “A més, tenim la voluntat de fer més activitats especials perquè la gent, més enllà del seu interès o curiositat, tingui un motiu més per venir, o fer més promoció turística”. Pel que fa al perfil dels visitants, es distribueixen, principalment, en dos tipus. “D’una banda, les famílies, sobretot d’aquí Ponent, que venen amb els infants i els agrada molt l’experiència i solen repetir. I, d’una altra, els aficionats de l’automoció, que són persones que normalment fan ruta amb motos o cotxes o aprofiten les vacances d’estiu per visitar-nos a nosaltres o a altres equipaments d’aquest món”. De fet, l’època estival sempre és bon moment per fer quilòmetres... o per contemplar els vehicles que en van fer durant anys, en el cas de visitar el museu de l’automoció lleidatà.