Romans a la plana Els suports econòmics de Hitler i el nazisme

Per Jaume Mateu Giral,

doctor en Geografia i professor emèrit de la Universistat de Barcelona a qui devem diversos volums sobre el canal d’Urgell i l’extens territori que rega, s’aventura ara en la ficció literària per mitjà d’una novel·la. Es tracta de

La jove de Pompeia

, editada per Apostroph i centrada en l’heretat del Castell del Remei, objecte també d’algun dels seus textos divulgatius i que segons ell ja existia 2.000 anys enrere, amb el topònim de Choris, a partir del pedestal votiu de pedra que s’hi conserva, dedicat a una tal Lucil·la Atília per part del seu marit, Marc Antoni Inachus.

L’autor dóna per fet que la dama en qüestió era la mestressa d’aquella vil·la o masia de l’època, envoltada de camps de conreu, enmig d’una planúria resseca, la primera d’una sèrie de dones tan belles com el seu nom de fonts que s’han succeït al pòndol de la casa, com l’Amèlia Vilanova esposada amb Ignasi Girona, que convertiria al darrer terç del XIX aquella propietat agrària –aleshores ja regada– en la més modèlica i tecnificada de Catalunya. O la Mireia González dels nostres dies, que per cert signa el pròleg del llibre.

Lucil·la, Amèlia, Mireia... Lucil·la Atília hauria nascut a la ciutat de Pompeia, des de la qual marxa cap a Roma poc abans que sigui coberta per la lava del Vesubi, l’any 79. A la capital dels cèsars coneix el seu futur cònjuge, fill d’Aeso, la Isona d’avui, amb qui decideixen instal·lar-se a la referida explotació agrícola i ramadera de Choris. Més que per una trama fins a cert punt previsible i d’interès relatiu, com en la majoria de novel·les històriques,

La jove de Pompeia

fa de bon llegir sobretot per l’exhaustiva informació que hi troba el lector sobre diferents aspectes de la vida quotidiana a l’alt Imperi romà en un entorn rural com el descrit. Els costums, les formes de treball i les eines, la casa, les termes, la roba, joies i perfums, menjars, festes...

La feina d’investigació, recerca i recreació de Jaume Mateu Giral és formidable, per minuciosa i il·lustrativa. Posa una atenció especial en el procés de romanització de l’actual plana urgellenca, rica en aquell temps en mel i camamilla, amb un estany d’Ivars al mig del qual els protagonistes fan “l’amor a la serena” dins d’una barca, i on aquells nouvinguts que parlen llatí introdueixen el cultiu de la vinya i la producció d’un vi que dinou segles després donarà anomenada

urbi et orbi

a la finca.

L’escriptor francès

Éric Vuillard mostra en la seva darrera novel·la, amb què va guanyar l’any passat el prestigiós premi Goncourt, la “ceguesa social” imperant en el món tot just abans del triomf del nazisme, quan molts van ser “incapaços de veure el problema real”. Amb una prosa absorbent i hipnòtica, l’autor parla dels inicis de la II Guerra Mundial i de la implicació dels industrials –noms de famílies avui encara en actiu com Opel, Krupp, Siemens o Bayer– en l’ascens de Hitler al poder gràcies a grans donacions de diners al partit nacionalsocialista.