On és l’helicòpter?

On és la boleta? On és l’escombreta? On és la mandonguilleta? Juguem al trilerisme. A amagar l’ou. I la llebre, el bistec, la farigola. Ara mateix no sabem on és aquest helicòpter del SEM que té, suposadament, residència a Tremp (Tremp? On és això?). La història és llarga, extensa, dura, confusa, obtusa. Apareix, desapareix, o no apareix, com la boleta.

Hi és? No hi és? Txas! I txas! És a Barcelona? Lleida? Vladivostok? Jaipur? Santa Estoreta del No Adveniment del Setè Dia? Al Pallars no saben quan hi és, o no. De fet no saben on és. Quan ha de venir? No ho sé. Potser. Tal vegada. Vés a saber. O qui sap. L’heu vist? No passa res.

Si al Pallars no han vist encara un tren que vagi més enllà també es poden estar de veure un helicòpter d’emergències un segle més. Ens mal acostumem. Un dia arriba aigua potable. L’altre la llum. La carretera... Bé, no ens passem. Perquè la gent, de seguida, s’ho fa tot seu. Imagina. Dones un dit i es prenen la massa encefàlica. Això no pot ser. Per tant si la gent té un accident el cervell es queda aquí. Per què volen un helicòpter? Eh?

Qui corre, no vola. Ja ho diu la dita: si tens cervell no tens cascavell. O era... aparell? Budell? Taulell? No pots anar a Palafrugell? Tant se val. Si et quedes sense substància grisa no passa res de res. Sempre cal tocar de peus a terra. Mireu l’helicòpter com ha sortit volant, eh? Toca el dos quan li surt de la fava. No te’n pots fiar d’ell. Us ha deixat tirats. Pam i pipa. Podent estar amb vosaltres fent la botifarra, el cafè, o la copeta d’àcid clorhídric. Per això ja s’està parlant al Pallars de muntar el Concurs Nacional de Trobament d’Helicòpter.

Diversió, aventura, emoció, pèrdua de temps i diners garantida. Sucosos premis, trofeus, amulets, cagarades, misèries. És una activitat adreçada a tots els públics: es pot fer sol, amb el teu altre jo, en parelles, trios, famílies estructurades o desestructurades, amb el teu animal de no companyia, sigui un esquirol daltònic o un gos binari. On és l’helicòpter?

Tranquils. No és a Sabadell, Girona, que en tenen un de segur d’helicòpter. Aquí sempre el troben, quina casualitat... Tampoc a Móra d’Ebre, malgrat ja fa temps que tremola la cosa aquesta (ai, el futur que saltarà pels aires). Això només passa aquí, al Pallars. Pallars is not Barcelona, ni Catalonia, ni el món, ni la galàxia, ni res.