Agost o setembre
Els primers dies de setembre el vent escombra. Cal fer net. Cada mes jutja i sentencia a l’anterior. Setembre és polit, curiós, higiènic. L’escombrada, l’endreç, i aquest sol de fer conserva. Pocs mesos es recorden tant com el setembre.
No em marxa, ni amb aiguarràs del cervell escorregut, aquells dies de setembre abans de començar estudi collint peres a Térmens. Tot era irreal, fantasiós. L’estiu marxat, fos, escombrat sense poder ni vetllar-lo. El temps rar, mig-mig, funàmbul, ja no era aquell que fugia ferit. I nosaltres fot-li. Iniciant, començant una travessia entre vella i nova. Encetant, desembolicant. Setembre és cel·lofana. Aquest siroll de cosa que s’obre i es fa malbé a la vegada. El nyic-nyic, el grinyol, el gemec dels porticons, de la porta, de tot. Aire de bufa. Aquest estrenar permanent: estoig, sabates, lleganyes, vida de col·legi, de camí, de raïl, que acabarà esgotada, desfeta, destrossada, morta al juny. Ja ho sabeu tot això.
Coneixeu el setembre. A recollons que el teniu vist i revist i presa la mida. I les esperances, les il·lusions, els desitjos, les promeses, els somnis, els ara-sí, ara-sí-de-sí... L’escombra. La baieta. El salfumant. Setembre, sembla que el futur pot derrotar el passat. Que el demà fa pam i pipa a l’ahir. Que tantes coses, xiquets, tantes coses. El setembre és moltes coses. Que no són, ni seran. El setembre s’assembla al parxís.
Podeu triar color. Casella de sortida. Remeneu. Zas! Compteu. Moveu fitxa. Avanceu, avanceu… Sí, cavalls alats policromats, aneu al galop pel tauler. Que sonin les trompetes i el tiberi sigui olímpic. Nyam-nyam. Quina gana! Són imparables les fitxes de la vida. Som ludòpates. Addictes al joc que no entenem. Fins que els mesos us maten, us rematen… I us tornen a arrossegar, a dur, a casa.
El que no et fa perdre mai són els llocs. Tornar-hi. Ser al lloc. Tu pots marxar, el lloc, no. Al final, si us hi fixeu, al tauler de joc de la vida, els morts a l’agost semblen no comptar. La gent també la dinya a l’agost. És clar. Però passen més desapercebuts, lleugers, discrets. L’estiu sembla que no és per morir-se. És per, dir-ho així, descansar a un lloc. Per després marxar a un altre lloc. I cansar-se. I tornar a un altre lloc a reposar. I... Del parxís al joc de l’oca.
