Paracaigudistes a Tàrrega
Soc un paracaigudista. Treballo en missions inconfessables. Aterro als llocs. Córrer. Zig-zag. Pinyau-pinyau. Arrapa el xip prodigiós. Fuig. I retorn. Però l’altre dia vaig desembarcar a Tàrrega (Targa!!!). Girant 360 graus em vaig adonar que era Fira del Teatre. Em vaig autoescanejar i vaig trobar en el meu sac de neurones que la Fira només l’he viscut en missions espacials: cobrint-la com a periodista i actuant-hi en un espectacle que vam fer el 2022 per explicar històries periodístiques. Soc un paracaigudista al quadrat a Tàrrega. Intento desdoblar la meua doble personalitat. Em pots ajudar divan?
Bé, sempre he tingut amb Tàrrega una relació de fidel infidelitat. Hi passo, no m’hi estic. Aterro, però no entro. Fora i dins. Pell i cor. Però veient la gernació de la Fira, virolada, policromàtica, bigarrada, pantone cassigals vida, vaig dir: això és casa. Però des de quan? Mmmm... Jo diria que des del segle XVIII.
No hi hauria Fira de Tàrrega sense els Girona. Des de Tàrrega transformen Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa. Aquella família amb botiga de teles a la plaça Major. Fets d’una matèria soferta per tots els segles. Es fonen. S’uneixen. Indestructibles. Carbó, ferró, cotó: som davant del Sr. Revolució Industrial catalana. Això només es fabrica aquí. La Catalunya que sense tenir cap matèria primera fa la Revolució Real i Mental. Els Girona agafen els retalls i els cusen. Els comerciants són també els finançadors dels pagesos. Quan la gent del camp necessita diners els botiguers fan de banquers prêt-à-porter. Un win-win però sobretot una nova societat xarxa. Nous individus que entenen que el món local i global és una teranyina d’aranya a les golfes nascuda a casa. Casa és el planeta. El planeta és casa. Els Girona són Spiderman. Homes aranya. Telarany a telarany. La teranyina: més de setanta empreses.
Els més rics i poderosos de la pell de brau. Des de fundar el Banc de Barcelona, el primer banc privat de l’estat, a metal·lúrgies, el ferrocarril, el Canal d’Urgell, ponts, mines... El Castell del Remei, on hi aquella frase tatuatge: “L’home fa la casa i la casa fa l’home.” Des d’ells a la Fira, Tàrrega demostra que es pot construir i representar el món i l’univers. Casa és això, casa és aquí. Som paracaigudistes a Tàrrega perquè hi ha una missió: un cel de teranyina per a tots.
