Vallverdú Balaguer

Em vaig esperar una estona. No fos cas. Vaig picar per telèfon a les 9.30. Ja no era a casa. Se m’havia escapat per uns minuts. Estava esmorzant a cal Xirricló com cada dissabte. Em vaig dir: l’esperes a la tornada, a la Rosaleda, que sempre passa per allà. Em vaig palplantar, però clar, dissabte, a Balaguer, és mercat i hi ha mercaderies humanes als morros a granel.

Vaig trobar-me X i Y. I aquella xiqueta que feia 20 anys que no veia que em va explicar-no-sé-què-de-no-sé-quants. I prou que com el diable tinc un ull al clatell. Però no el veia, no el veia passar. I… No sé pas on, ni en quin segon… Però ja s’havia esmunyit.

Ja era l’hora de l’Àngelus-vermut i només hi havia dos opcions: o era camí de Júpiter o ja era a casa. Vaig optar per la segona perquè tenia la nau espacial al taller. Bingo! Allà era. Josep Vallverdú Aixalà, atleta-astronauta de l’existència.

Li duia codonyat i el número 4 de la revista Horitzons. Hi escriu un article sobre el campanar de Sant Martí de Maldà amb dibuixos originals seus. Vam parlar d’aquí i allà. Repàs ràpid, precís, fondo del món i la galàxia en minuts. Em va recordar que aquest dimecres presenta el seu Quadern de Balaguer (Salòria) i l’altra setmana El retorn de Rovelló (La Galera). I quan la meua filla va fer un puja-baixa per veure’l a ell i l’Antonieta, em va dir: “Sí, pare, ja ho sé, en Vallverdú té 102 anys, i?”

I quan vam marxar ell ja s’esmuny cap dins de casa. Perquè té alguna cosa a fer. La seua vida és com un pla seqüència cinematogràfic: no s’atura. Sempre endavant. En directe. A raig. Passi el que passi mai talla, mai deixa de filmar, de gravar, d’absorbir. Aquesta és la gran obra de Vallverdú: el pla seqüència existencial. I la vida, com un pla seqüència, no para mai. Lliçó: la vida és una pel·lícula protagonitzada per tu. La vida sempre, sempre, ets tu. Però, gir de guió…

Ell, que des de 1923 ho ha vist tot i ha conegut tothom, diria que és Balaguer el lloc que ha atrapat aquest correcamins de l’existència i les lletres. Un primer pla mai vist. Vallverdú-Rovelló diu que bub-bub, però que ha d’anar a fer una cosa. I s’escapa, com sempre… Sí, aquesta setmana són les Festes del Sant Crist. Bona Festa Major!