La forçadel foc
En poques hores, el foc de la Segarra, la Noguera i l’Urgell va cremar més de 6.500 ha de cultius, matolls i granges, amb vents intensos, flames incontrolables i pirocúmuls que van arribar fins als 19 km d’alçada. L’incendi, qualificat com un dels primers de sisena generació a Catalunya, va deixar dos morts i va obligar a confinar gairebé 20 mil persones.
Segons va explicar Josep Bellostas, cap d’Emergències a Lleida, quan un incendi és molt intens, és a dir, afecta grans superfícies, acumula molta energia i es desenvolupa en condicions de calor i sequera, la massa d’aire calent que genera comença a pujar amb força cap a l’atmosfera. Això fa que aquesta deixi de ser contextual i esdevingui un agent actiu: es formen núvols pirocúmuls que alteren els vents, generen turbulències i estiren el foc. El resultat són grans velocitats de propagació, que permeten que aquest abasti superfícies extenses en molt poc temps.
En una tertúlia als Matins de TV3, Alberto Fernández Díaz –advocat, exregidor de l’Ajuntament de Barcelona i consultor estratègic per a empreses– va afirmar que, en casos com aquest, és important fer-hi front amb la implementació de noves tecnologies, i va posar l’exemple de la Xina. Em pregunto com hem arribat fins aquí, i com pot ser que pensem en termes del que –jo diria– “actuació postapocalíptica” i no “prevenció” del que sigui que està per venir. La pregunta no hauria de ser què hem de fer per controlar millor el foc, sinó què hem de fer perquè aquest no arribi o no ho faci amb la mateixa intensitat. Tanmateix, estem preparades per qüestionar un sistema que mentre esperona la crisi climàtica ens convenç que en podem sortir amb més tecnologia?
Des de l’incendi sofert a Ponent, Catalunya ha viscut una nova onada de focs, com el de Paüls, al Baix Ebre, que ha cremat més de 3.200 hectàrees i ha obligat a confinar 18 mil persones. Aquest patró no és un cas aïllat, sinó una expressió cada cop més freqüent de la natura. Evitar que el foc esdevingui l’escenari recurrent del nostre estiu vol dir afrontar l’arrel del problema, no només perfeccionar les eines per contenir-lo. Si no aprenem a viure amb el necessari, i no amb necessitats falses imposades, tot acabarà sent fútil. Fins i tot la idea d’humanitat mateixa que, com el foc, acabarà per crear el seu propi clima, fent-la cada vegada més erràtica i virulenta.
