El relat de ‘Rematch’
Recentment he vist la minisèrie Rematch, que recrea la història de l’escaquista Garri Kaspàrov amb algunes llicències narratives pensades per fer més atractiva la trama. Malgrat això, la sèrie permet entendre i situar amb precisió un moment clau de la història humana i tecnològica: l’inici d’una nova era marcada per l’aparició de la intel·ligència artificial. Aleshores, l’any 1997, es va presentar al món en un estadi primerenc del que serà –estructuralment i cognitiva. Trenta anys més tard, la IA penetra lentament dins el sistema, tot i la percepció que ho fa de manera més superficial i a una velocitat de vertigen.
Aquell any, a Nova York, durant la segona partida del matx entre Kaspàrov i Deep Blue (la màquina dissenyada per analitzar més de dos-cents milions de posicions per segon), el curs de la història emprèn una nova tonada. El campió rus, després d’haver guanyat la primera partida i confiat en la seva superioritat, queda desconcertat quan apareix en pantalla una jugada sense sentit aparent –un sacrifici de peó. Aquell moviment, resultat d’un error de programació, és interpretat per Kaspàrov com una espurna d’intuïció o d’intel·ligència creativa. Desorientat, perd la concentració i, finalment, la partida.
Aquí és on l’equip creatiu introdueix una llicència narrativa suggerent que atribueix l’error algorítmic a un complot orquestrat pels magnats tecnològics d’IBM per desestabilitzar Kaspàrov. Com si es tractés d’un bluf de pòquer, Deep Blue no escull la millor jugada sinó la que descol·loca l’oponent. Però quin sentit té dotar la màquina de la nostra ombra? Per què programar-la perquè imiti els nostres dubtes, els nostres errors, fins i tot els nostres enganys? No hauria la IA d’excel·lir en allò que nosaltres no excel·lim –el càlcul, la lògica infinita, l’ordre que escapa al nostre abast o la neutralitat perceptiva?
La pregunta que Kaspàrov es formula durant la crisi d’aquells dies encara ressona avui: “Si la IA (em) guanya, què en queda de mi?” Potser és aquesta mateixa por de ser superats la que, en transcendir-la, podria provocar un salt evolutiu com a espècie. La derrota de Kaspàrov no va ser només una pèrdua, sinó també un guany en humilitat. La veritable oportunitat de la IA no és la que avui imaginem, sinó la possibilitat de vèncer el nostre narcisisme.
