Ella pot amb tot

Temptació a Manhattan (de l’original I don’t know how she does it) visibilitza la maternitat des del punt de vista d’una agent financera que viu i treballa a NYC amb el seu home i dos nens d’entre 3 i 7 anys. Sota el lema de “malabarista”, la protagonista Sarah Jessica Parker es veu involucrada en diversos esdeveniments quotidians que la situen en el top 10 de les mares treballadores. I és que, quan tot flueix, els malabars estan molt bé, però què passa quan no tot va sobre rodes? Si els homes baixen i pugen constantment d’aquesta llista de superherois sense un rebot aparent, la dona sembla que hagi de justificar-se cada vegada que té una cita al ginecòleg o senzillament vol agafar-se uns dies per assumptes personals.Després hi ha allò que una educació masculina majoritària encara no veu: el significat de la cura, de l’escolta i de l’acompanyament. Si el pare “modern”, que suposadament assumeix el 50% de la responsabilitat maternoparental, s’adona que ha de canviar bolquers, encara no veu que, mentre parla amb la seva dona, no l’ha de deixar amb la paraula a la boca per marxar o apagar els llums quan ella encara és a casa.Al cap i a la fi, aquesta és una pel·lícula romàntica que posa de manifest el tipus de dona que avui està de moda. Malgrat els avançaments innegables, seguim construint un model de dona acceptable sota el mateix marc. Ens agradi o no, les dones en formem part i la qüestió de fons sempre és la mateixa: adaptar-se.Entre les diferents anades i tornades, al film s’hi representa el galà de torn que, interpretat per Pierce Brosnan, mentre Parker parla amb la boca petita dels seus fills o de la seva situació familiar, ell flirteja quan no toca. Això demostra els pols oposats, la dinàmica de la brúixola invertida: mentre les dones hem après a reservar una part considerable de la nostra vida, els homes, en canvi, han après a viure a l’ample. Quan, amb una decisió presa des d’un despatx o una trucada breu, ells poden alterar ritmes i redefinir prioritats, el terreny fèrtil d’elles segueix sent qüestionat.Amb una idealització de la mare perfecta, la pel·lícula mostra tot el que hem avançat en termes d’igualtat de gènere i el que no, perquè: “malgrat tot, paga la pena ser mare.” Aquest és el missatge final i indiscutible del film. Jo em quedo, no obstant, amb una frase de Parker: “Trying to be a man is a waste of a woman.”