Perfeccionisme vs. Obsessió

Les obsessions són pensaments persistents, intrusius, incontrolables i que generen gran ansietat i angoixa. Si interfereixen en el benestar de l’individu parlem de Trastorn Obsessiu (TO). Si aquests pensaments porten a l’individu a la realització compulsiva de conductes ritualistes, repetitives o de comprovació constant, parlem de Trastorn Obsessivocompulsiu (TOC).

Aquest trastorn és una psicopatologia que fa uns anys era considerada de baixa prevalença, però d’uns anys ençà ha augmentat i el pateix un 3% de la població.Un dels trets de personalitat modulables que trobem rere els pacients amb TOC –i en un 8% de la població adulta sense TOC– és el perfeccionisme.Perfeccionista és aquella persona que té uns estàndards d’eficiència molt elevats. No es conforma amb uns resultats acceptables. I fixeu-vos que empro el verb necessitar i no voler, perquè realment no es tracta d’una preferència sinó d’una necessitat i, per tant, el perfeccionisme comporta un cert nivell d’ansietat. L’individu perfeccionista també necessita comprovar, refer i repensar abans de donar una tasca per bona, amb la qual cosa pateix un major esgotament mental. Amb tot, a diferència de l’afectat per un TO o un TOC, el component ansiós en el perfeccionista se circumscriu a tasques concretes, no comportant disfuncionalitat.Tenint present que el TO i especialment el TOC necessiten ajuda farmacològica, descric un xic més el tret de personalitat “perfeccionisme” i proposo algunes ajudes per als casos més greus.

El perfeccionista es posa el llistó molt alt, tem i és sensible al fracàs, a no complir expectatives o a no estar a l’altura. Necessita, no només l’aprovació pròpia, sinó també l’aprovació externa. Té un pensament força dualista: una tasca està bé o malament, perfecta o fatal. Té una gran necessitat de control i no deixa res a l’atzar perquè això li dona seguretat. A més a més, la persona perfeccionista és competitiva i això el porta a comparar-se amb els altres per poder tenir una referència de la seva eficiència o del seu èxit a la vida. Hi ha una gran correlació entre el perfeccionisme i les altes capacitats.Les xarxes socials estimulen el perfeccionisme. Estan generant una gran problemàtica en molts joves i adults amb trets perfeccionistes.El perfeccionisme té el perill de provocar un trastorn d’ansietat. Actualment, la prevalença d’aquest trastorn és del 12% en homes i del 16% en dones, la més elevada de la història. Malauradament, el 40% dels qui ho pateixen són tractats amb fàrmacs que generen dependència si el tractament es perllonga més de sis mesos.És clar que el millor abordatge per modular el perfeccionisme, no TO/TOC, és, sens dubte, la psicoteràpia. Aquesta eina treballa l’arrel del problema i ajuda el pacient a evitar el trastorn d’ansietat. Dues opcions: la teràpia cognitiva conductual (TCC); i les teràpies basades en l’Atenció Plena (Mindfulness).