Petons i abraçades

Si us faltaven raons per abraçar-vos i besar-vos amb els que estimeu, aquí les teniu. Investigadors alemanys han descobert que el contacte afectiu consensuat té efectes beneficiosos sobre la salut física –redueix el cansament, la pressió arterial, la sensació de dolor i els problemes respiratoris, afavoreix el son i augmenta les defenses– i sobre la salut mental –redueix el risc d’estats depressius i ansiosos–.

Aquesta relació és proporcionalment positiva, és a dir, a més petons i abraçades, més beneficis sobre la salut física i mental. A més, aquest efecte positiu es veu potenciat com més vinculació afectiva hi ha entre els membres que s’expressen afecte.

Molts estudis teoritzaven allò que recentment s’ha demostrat. Us en cito alguns:

Estudis en orfes de la Segona Guerra Mundial provaren la teoria de l’aferrament: els infants no sobreviuen sense contacte físic, sense afecte.

Harlow i Bowly, amb estudis amb ximpanzés, van observar que els animals, en recintes individuals, preferien romandre abraçats a estructures peludes i càlides més que no pas a d’altres de metàl·liques i fredes, encara que aquestes darreres els subministressin l’aliment.

Les situacions d’aïllament, com les que es varen viure durant la pandèmia de la covid, mostraren un augment del 30% del risc de mort.

Les persones que han rebut diàriament o molt sovint abraçades són més longeves.

Els estudis interculturals també ens aporten informació rellevant en aquest sentit. En les cultures en què hi ha més contacte físic, és inferior la prevalença d’estats d’ànim negatius i tenen un millor afrontament a l’estrès.

En què es fonamenten els efectes beneficiosos dels petons i les abraçades?

La neurociència ens mostra que el nostre cervell és especialment sensible als inputs emocionals de tipus tàctil. Si ens fixem en un mapa cerebral, observem que sensorialment hi ha zones del cos més rellevants, amb més àrea cerebral dedicada al seu processament, com per exemple els genitals o els llavis. Existeixen nombrosos receptors sensitius als llavis, més que en altres zones anatòmiques del cos. Fixem-nos també que als llavis no hi ha pèl que atenuï la resposta sensitiva. La connexió entre els llavis i l’àrea sensorial de l’escorça parietal de l’encèfal és enorme. Aquests inputs alhora reconnecten amb els sistemes límbics de forma preferent, ubicats a la zona temporal del cervell.

Durant un petó de 5 o més segons, se segreguen endorfines que redueixen la sensació de dolor generant sensació de confort. Se segrega oxitocina, hormona de la felicitat, generant sensació de benestar. Es redueix el cortisol, l’hormona de l’alerta, la que més vinculació té amb l’ansietat, els problemes cardiovasculars i l’alteració del funcionament del sistema immunitari.

Per la seva banda, les abraçades de 8 o més segons, a través d’un mecanisme primitiu de protecció, produeixen un efecte hormonal en cadena similar al que es produeix amb els petons. Alhora, la pressió dels cossos i dels braços sobre el cos de l’altre, estimulen el sistema cardiopulmonar.

Ja ho veiem, no només cal menjar sa, evitar el sedentarisme i cultivar-nos, sinó que cal també estimar i deixar-se estimar molt, cada dia i tant com es pugui.