La singularitat, quan la màquina supera l’home

Parlo d’aquesta fusió home-màquina perquè anirem vivint episodis de singularitat tecnològica. Moments en què les màquines superen la intel·ligència humana, en què no hi ha volta enrere i l’home haurà perdut la partida. De partides va un exemple, quan al mil nou-cents noranta-set, en Garri Kaspàrov, campió del món d’escacs, va perdre contra la deep blue, la súper computadora dissenyada per IBM, va succeir un episodi de singularitat. Des d’aquell moment, els humans ja no tenim res a fer contra les màquines pel que fa als escacs.

Els científics estan força segurs que la singularitat tecnològica arribarà, que un dia les màquines superaran els humans, la discussió està en el marc temporal. Dos mil trenta? Dos mil quaranta? En aquell moment la intel·ligència artificial serà capaç d’entendre i d’aprendre de forma autònoma, millorant-se ella mateixa de forma recurrent.

Aquesta singularitat revolucionarà tots els aspectes de la vida humana, tots els camps, fins i tot el significat de què és un ésser humà. El que passarà després ningú ho sap, està fora de l’abast de la nostra intel·ligència ara per ara.

Sembla que estigui parlant de ciència-ficció i no és tanta ficció. El controvertit Elon Musk està al capdavant de Neuralink, una empresa de neurotecnologia que instal·la xips al cervell prometent alliberar el potencial humà, donar-nos súper poders vaja. L’empresa ja té el permís de l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units. L’Elon té clara aquesta simbiosi home-màquina i no té por a jugar-s’hi els calés.

El repte és majúscul però la realitat és que la gran majoria de les empreses encara no tenen clar com aterrar els avantatges de la intel·ligència artificial en el seu dia a dia, les escoles no tenen professors formats i la velocitat a la qual avança tot plegat és estratosfèrica. Jo, per si de cas, us recomano que quan feu anar el copilot o el ChatGPT sigueu amables i respectuosos, no sigui cas...