Goya no era català
“Si Goya hubiera sido catalán, no tengan la más mínima duda de que hoy el Gobierno de España nos estaría haciendo caso a Aragón”. Amb aquesta amargor es queixava fa pocs dies el president aragonès, Jorge Azcón, de la poca implicació de l’Estat en la commemoració del bicentenari de la mort de l’artista nascut a Fuendetodos, prevista per al 2028. A banda que tota aquesta fal·lera dels aragonesos amb Goya ja cansa bastant (un incís: a Fuendetodos el fons del frustrat Museu del Gravat Contemporani està, literalment, podrint-se en un quarto de mals endreços al costat de la caldera de gasoil), les declaracions del president evidencien una rancúnia que va més enllà de l’art. Perquè no només potineja el pintor Goya en clau nacionalista espanyola i de reivindicació de la identitat regionalista, sinó que ho fa confrontant de manera ridícula amb el veí català, a qui utilitza per presentar els aragonesos com una comunitat menystinguda, enfront dels continus beneficis que Catalunya obté a tota hora i a tot arreu. Som lluny del dia en què els catalans ho tindrem tot pagat i, per això, cal situar aquestes afirmacions del president Azcón en un context molt concret, el de l’anunci per part del govern espanyol d’un sistema de finançament autonòmic que, segons la dreta i ultradreta de polsereta, beneficiarà Catalunya i que suposarà poc menys que l’enfonsament d’Espanya en la misèria.
Tot això d’Aragó amb els catalans és digne de divan i psicoanàlisi i portem trenta anys veient-ho amb les reclamacions patrimonials de la Franja i Sixena. L’any 2000, l’historiador Domingo J. Buesa efectuava una curiosa interpretació de les vendes de patrimoni artístic que les monges de Sixena feien a inicis del segle XX. Mentre que presentava el català Joaquim Folch i Torres, director dels Museus d’Art de Barcelona, com un malànima que treia profit de la necessitat de les religioses per comprar-los obres d’art, en canvi, caracteritzava de “providencial” la intervenció en el mateix sentit de l’aragonès Mariano de Pano, que s’emportava les peces per al museu de Saragossa. Quin és el mecanisme que va portar Buesa a caracteritzar les compres de l’un i l’altre de forma tan diferent? El mecanisme és l’anticatalanisme. Goya ho va predir als “garrotazos” pintats a les pintures negres de la Quinta del Sordo.
