Urnes, togues i raó
Ha guanyat l’extrema dreta al land de Saxònia-Anhalt. Res estrany en els nostres temps, tot sigui dit de pas. Des del punt de vista democràtic no hi ha res a dir perquè ha estat la decisió dels electors, però una cosa és que la sobirania del poble s’hagi de respectar, i una altra molt diferent és que aquesta majoria hagi encertat o tingui raó. Sí, evidentment, les majories també s’equivoquen i guanyar unes eleccions no et dona la raó de forma automàtica i inapel·lable ni et legitima com algú que ha fet una tria sàvia i oportuna. És prou vist que les majories prenen decisions errònies i tenim multitud d’exemples en parlaments estatals, autonòmics o consistoris locals de tot arreu. A Alemanya la història ens ha donat un cas paradigmàtic, ja que el partit nazi va rebre milions de vots el 1932 i Hitler va assolir el poder d’acord amb els mecanismes legals i constitucionals de Weimar. Els fets posteriors certificarien que escollir l’home del bigotet no era l’opció adequada.
En la mateixa línia, tampoc és segur que les decisions que pren un jutge o un tribunal, amb el poder de la llei a la mà, siguin les correctes. Normalment, acostumen a encertar-la perquè les sentències solen ser subjectes a dret i basades en evidències i proves practicades durant un judici. En conseqüència, es pren una decisió en base al sentit comú, les obvietats derivades dels fets avaluats i al que diuen els textos legals i les resolucions precedents sobre casos similars, és a dir, la jurisprudència. Però també és cert que molts cops, i l’Estat espanyol n’és un exemple paradigmàtic, els jutges s’equivoquen i sentencien persones que es passen anys i anys a la garjola injustament. Fins i tot, hem vist com el Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat diversos cops l’estat que nos dimos entre todos i ha corregit resolucions que havien estat dictades pel Tribunal Suprem i ratificades pel Tribunal Constitucional. Així, l’organisme europeu ha sentenciat repetidament que els alts tribunals espanyols han pres decisions injustes perquè s’han vulnerat drets fonamentals, com el dret a un judici just, la llibertat d’expressió i manifestació, o perquè no han investigat tortures. Aquests errors demostren que ni la majoria de les urnes ni la força de les togues, per si soles, garanteixen tenir raó.
