Un dia, una pansa...

Hi ha pràctiques que no semblen fetes per aparèixer en una aula, en un taller de narrativa o en un grup de lectura. Podríem esperar un ritual, una citació inspiradora; fins i tot una confessió. En canvi, un dia demano als alumnes que deixin caure la mirada cap a la punta del nas i mirin sense “mirar”. Després, reparteixo a cada persona una pansa humil, minúscula. Jon Kabat-Zinn, professor de medicina de la Universitat de Massachusetts, va popularitzar la famosa “meditació de la pansa” dins del seu programa per a la reducció de l’estrès, i l’exercici s’ha convertit en la porta d’entrada al mindfulness més coneguda: una manera senzilla de fer-se càrrec del que vol dir mirar, escoltar i tastar amb plena consciència.

És curiós que un fruit tan humil es converteixi en una eina senzilla i barata de meditació. La ciència parla de mindfulness o atenció plena, però jo prefereixo pensar que és un senzill entrenament a l’abast de tothom. Quan els assistents agafen la pansa entre els dits, com si fos una relíquia, el grup queda suspès en una quietud inesperada. L’absurditat inicial –sí, tots pensen “de veritat ens demanes que fem això?”– es transforma en una mena de curiositat respectuosa.

Els demano que la mirin com si fos la primera pansa de la història i n’experimentin la textura. Al cap d’un moment, que se la posin a la boca i s’estiguin una estona sense mossegar-la, com si tastar-la requerís una concentració infinita. Aleshores descobreixen que han estat vivint sense parar esment en allò que pot semblar ridículament minúscul.

M’agrada aquest instant perquè exposa una veritat senzilla: el sentit de les històries que expliquem, la mateixa història de la nostra vida, no creixen sempre a partir d’episodis excepcionals. Sovint naixen d’un detall, d’un objecte qualsevol... Una pansa, un record fugaç, una olor que ens recorda l’aula de la nostra infantesa... Tot és matèria narrativa en estat pur. Encara més, és allò essencial de la vida en estat pur.

Potser, acabada la sessió, els participants no recordaran les paraules exactes, però no s’oblidaran de la pansa. I si una pansa pot provocar això, què podria fer la vida per nosaltres si li dediquéssim la mateixa atenció. Una mica de curiositat, una mica d’ironia, una respiració conscient...